...vol ras...

A vegades em pregunto si són seves les teves paraules,
si els camins que agafes són els que marquen els seus mapes.
No ser concebre el perquè dels teus ulls buscant els seus,
del teu somriure al seu compàs.

Potser erro en buscar la resposta en la raó,
potser estic perdent el nord.

Però és que és tanta la gelor,
que talla qualsevol vol.

Ombres, freds i dolors es veuen obligats a conviure,
la il.lusió, el meu amor, la teva olor en són els seus veïns.

No crec en la maldat, bé, de fet menteixo i matiso,
no hi crec en la teva.
Compagino el meu anhel amb el meu plor,
no estic fet per tallar-(vos) les ales,
perquè prefereixo seguir en un vol ben ras,
que no pas fer-nos deixar de volar.