Cercador
ESTIU: Ofereixo RAP ...
Un relat de: Epicuri- Compartir:
sento al cos que tinc ESTIU per celebrar,
ofereixo rap per anar a pescar:
Es en sentir la olor
del rebot de la gota
d'aigua al plàstic
d'una bombolla d'aire
salat al grànul de la sorra
que frega la goma
del globus inflat,
del dit llefiscós,
esquívol de la crema
solar en pel blanc i humit de la pell
de gallina , d'un pit bru esquitxat
d'escuma
a la vora de la mar,
que se que que si
que se que si
i si que se
que fa trànsit ja l'estiu
a un blau cel ample i seré
d'estar-me al teu costat
i no ser ni treballar
res de útil si no be
d'un somriure ample i subtil
i que et deixis acariciar...
Deixo l'estiu aquí
a la glòria de la platja
sense endur-me més enllà
del que aconsellés l'instint
que encén el cos, hidrata l'anima
i posa en marxa tot allò
que ens arrossega sorra
en l'aigua de que ens encanta
anar a pescar.
m'aturo. Penso. Prenc respir
sentint al nucli del melic
el disc dur que comento
que fuig autentic vapor
en la pressió d'aquest
SOL INSTANT.
Comentaris
-
A la marinera.... per mi[Ofensiu]llamp! | 12-08-2009
Jugant amb les paraules, jo que sóc un gran: creador de neologismes + destructor de paraules sanes, anava per la carretera, amb cotxe, cap a Palamós, on hi anàvem a passar un pont de Sant Joan, així és que pel camí, trobem alguns prats amb cavalls i genets pasturant a camp obert per la zona de passat Llagostera, no recordo el poble.
El fet és que quan vaig veure els cavalls, tant formosos i intel·ligents, vaig voler advertir a la meva dona dels cavalls que es veien a l'altre cantó: VACALLANS! Laura! VACALLANS!
Al què ella respòn: Què són VACALLANS? Jo tinc entès que els BACALLANS d'Islàndia són molt bons, però....
Sense adonar-me havia invertit l'ordre de la paraula: CA-VALLS, a més d'afegir-li AN pel mig. És el típic transtorn de l'home de bosc, que sóc jo... Veig un cavall i m'emociono tant, que penso... me'n vaig a la platja i menjaré peix, bacallà, etc.
I em va sortir: VACALLÀ.
Fent com si res importés... vàrem seguir la broma i jo i la Laura anàvem dient:
VA, CALLA!
VA CALLAR I NO VA DIR RES MÉS!
AVUI MENJARÉ BACALLÀ!
OITA! MÉS VACALLANS!
I així tot el viatge es va fer més relaxat entre riures, per la tensió acumulada després de passar-nos 2 hores a l'A-7, parant i engegant en 1ª, sumant en total 4 hores de viatge, per anar de Vilafranca del Penedès a Palamós d'acampada i gaudir d'uns dies de sol i platja, ara farà un parell o tres anys enrere.
I vet aquí el gos i vet aquí el VACALLÀ, que el conte es va ACABAR.
llamp!
-
Es rapeja bé[Ofensiu]llamp! | 29-06-2009
I em recorda la nit de dissabte, prop del mar, de nit... M'agrada d'aquesta poesia que fas fluïr la paraula, que esquitxa contra l'escullera frases marines en forma d'onada. Sense pretendre-ho fas pesquisses entre l'onatge, a la deriva dels mots perduts, en la búsqueda incessant per expressar-te lliurement, volent oferir-nos un poema... que es rapeja bé.
Salut!
llamp!
-
Ara no sé quin RAP[Ofensiu]rnbonet | 25-06-2009
I després de la segona lectura, encara ho tinc menys clar!
Com a cançó de l'estiu: bona, xicon! Com a menja estiuenca: millor! I no és per 'despreciar' -alerta amb els castellanismes!- el plat que ens ofereixes. És que per 'epicurs', més val panxa i paladar contents que ideari eufemístic.
Salut i rebolica, company!
-
poema trabat[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 25-06-2009
que demana ser rellegit, amb calma, perquè és de la teva collita, i cal esforçar l'enginy per anar destriant els viaranys de les teves paraules i el teu estil de lectura, que qui el coneix, fa més fácil el seguir-te en llegir.
Un poema que per la seva intesitat, potser demanava un xic més de repós i després, calderata de rap per tutti.
Bona vacances epicuri, i bon sopar el dissabte, que si hi ha rap i amb caldereta, encara em fa més ràbia perdre'm.
Ferran
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429001 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com