Estimació

Nosaltres no podem governà,
lo dels nostres sentiments,
a la vora tenim gents,
que mos els fan canviar.
No res mos diuen,
només allà estan,
però el tenir-los davant,
el nostre pensar canvien.

Això també passa al envers,
amb so nostre actuar,
els tornem fe pensar,
si els seus esquemes van bé.

Les persones no son indiferents,
a les influències dels altres,
son molts petites desastres,
que mos giren els pensaments.

Llavors, els nostres cervells tremolen,
no sabem molt bé lo que hem de fer,
no hi ha solcs per lo que convé,
i hem de llaurà tot de novell.

El nostre cor se engega,
fa batecs que es senten fort,
pareix, com si fos la mort
que amenaça amb la falcella.

No seria lo mes senzill,
mostrar les nostres quimeres?
Qui es que té les traguederes
per anar-ho a aclarir.

Això es diu estimació,
emoció ben arrelada;
i no es una capritxada,
fruit d'un moment de passió.

I es que no estem acostumats,
que es belluguin els sentiments,
pareix que, com fan els vents,
qualcú els fan estar tremolant.