Estima

Un relat de: Eugeni Mur

Davant del món i del mirall de mi mateix
percaço estimar amb la pell tot allò que sotjo
desabillant-me d'aquell que varen fer de mi,
procurant alhora sentir i conèixer tal com sóc
per a avenir-me també amb tot allò que faig.

D'aquesta metamorfosi constant i d'aquest amor
desclouen els ulls a la llum les idees i els actes
que rebleixen els pocs mots que em defineixen.
Estima, i d'aquest estimar emergiran a l'aire
les profundes petjades de la nostra existència.

Comentaris

  • Xitus | 25-11-2005 | Valoració: 10

    com m'agrada aquest fragment:

    Estima, i d'aquest estimar emergiran a l'aire
    les profundes petjades de la nostra existència.


    em fa sentir
    em fa estimar
    Estimaré!

  • Benvingut![Ofensiu]
    ROSASP | 20-08-2005

    Estimar profundament amb la mirada atenta, contemplant tot allò que es veu i el que queda amagat entre les plecs de l'evidència.
    Mirar cap a dins nostre i cap a fora, intercanviar sentiments sense massa judicis, sense voler canviar l'essència de les coses.
    Bonica manera d'estimar la vida, de créixer dia a dia, de trobar el millor sentit a la nostra existència.

    Profund poema, que cal llegir atentament i deixar lliscar lentament fins al cor...

    Benvingut, espero llegir moltes coses teves!

    Fins la propera!

l´Autor

Foto de perfil de Eugeni Mur

Eugeni Mur

36 Relats

50 Comentaris

33965 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
MÉS COMPRENDRÀS


Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.


Miquel Martí i Pol