Cercador
Esplendor d'un rostre sense cara
Un relat de: Sisme- Compartir:
Admiro la brillantor que desprens en la foscor a milers de quilometres de la meva figura, des d'on resulta un gest impossible acariciar el teu rostre pàl·lid que em fa sospirar.
La incertesa generada pel teu silenci estimula el meu desig per descobrir els secrets que amagues amb gran elegància i que en tant ínfima mesura suscita el meu interès.
Són moments delicats, els meus pensaments debaten la conveniència d'expressar els sentiments que despertés en mi i corre el risc de perdre't o seguir lligat al joc que tu proposes, testimoni dels teus encants mostrats amb subtilesa tot mantenint-te oculta en la llunyania.
Opto per seguir el teu rastre, vestit per minúsculs punts enlluernadors dibuixants del teu cos figuratiu, els quals regalen dissimuladament una picada d'ullet, pal·liant l'ansietat que sento de romandre al teu costat per uns instants.
Et mantens impassible, esperant que em perdi en un espai infinit, en els teus braços que no observo. Un món immaterial construït pels somnis de la meva ment.
Perdut en la generositat del diàleg traçat amb les nostres mirades, aprofites l'ocasió per amagar-te en algun racó de l'obscuritat. Ja és l'hora, tanco els meus ulls, allibero la meva ment i descanso iniciant una nova cerca amb el record de la teva bellesa i el reclam de la teva invisible presència.
L'acte es repeteix nit darrera nit, t'esperaré demà a la mateixa hora i en qualsevol lloc, amb l'esperança que segueixis al meu costat, captivadora, decorant l'espai més fosc de la meva vida.
Comentaris
-
Sismet del cul estret, enhorabona![Ofensiu]inkoma | 07-11-2005 | Valoració: 8
Molt bé Sisme, molt bé. Primer relat al teu contador. Esperem que aquest fill de terres modernistes tingui un futur ben prolífic. En quant al text, molt bé. A veure si ens delaites amb més textos tan deleitosos com el teu.
El teu "germà" i amic de tota la vida.
Inkoma (també Komakino). -
Benvingut![Ofensiu]EmmaThessaM | 07-11-2005
Demanes comentaris al fòrum i m'ha fet gràcia el fet de ser una de les teves primeres comentaristes ;-)
El relat... Eteri.
Temàticament no m'ha acabat de quedar clar si parlaves d'un somni, d'un record o d'un àngel (com el que hi ha a la teva biografia en aquests moments), però suposo que aquesta ambigüitat ha estat buscada espressament.
Pel què fa a la lletra pura i dura, he trobat que les frases són massa llargues. Per exemple, al principi del segon paràgraf: "La incertesa generada pel teu silenci estimula el meu desig per descobrir els secrets que amagues amb gran elegància i que en tant ínfima mesura suscita el meu interès". Quatre línies de submarinisme sense bombona d'oxigen. Mentre malda per continuar viva tot i la manca d'aire, la lectora perd el fil de la història i es distreu. Des del meu punt de vista (opinió subjectiva totalment obviable), el relat guanyaria vida i seria més pròxim si col·loquessis amb elegància alguna coma i algun punt de tant en tant (manies que tenim les persones, ens agrada respirar ;-) ).
Ens veiem al fòrum,
EmmaThessaM
-
eis![Ofensiu]AnNna | 07-11-2005 | Valoració: 8
he vist el teu comentari al fòrum i he dit, au! anem a llegir aquest nou relataire -noi o noia?- que s'ha colat entre nosaltres.
mira, és un relat molt bonic, molta màgia i tendresa... aquest misteri... sensualitat... no ho sé, que està molt guai...
utilitzes paraules i frases molt rares... jiji... o que a mi m'ho semblen! els que porten anys escrivint potser hi estan acostumats, no ho sé! però que fa que sembli més bonic... encara que a vegades em perdi... però està bé...! personalment no sóc de rebuscar-me tant... encara que a vegades queda "fashion" posar-hi una paraulota d'aquestes... jeje!
m'agrada la foto! aquesta angeleta.... sembla que miri al futur plena d'esperances i joia... que és el que hem de fer!
mil petons!!!
AnNna
llegeix tu també alguna coseta meva! :P
