Cercador
Esperant setembre
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Caminava per la plaça de plataners alts i centenaris, de tronc militar. Era divendres i hi havia el mercat de fruita, verdura i aquella parada de cassoles i altres objectes de fang pintats maldestrament. Havien comprat olives arbequines, nous, i figues coll de dama amb els darrers diners. La nena s'havia mirat amb pena uns gatets famèlics que ningú recolliria i, per oblidar-ho, repassava el terra: segur que trobaria algun cromo encara embolicat amb el paper d'un xiclet que algú que no en feia la col•lecció havia llençat i potser seria dels que no tenia.
La dona la va estirar perquè triés una figura, com l'altra vegada. La nena havia escollit una granota i a casa, en caure-li a terra per accident...un feix de bitllets!
Dissabte va començar el setembre amb pluja forta. Gatets morts en un carreró. Les primeres fulles de la decadència tardorenca els mig acotxaven.
Era l'aniversari de la nena. Els bocins d'un ruquet de terrissa li ferien els peus descalços. La dona l'havia pegada, decebuda. I havia fugit amb el drapaire, aquell borratxo esdentegat.
La nena va sortir sota la capa alliberadora d'aigua. Sang i fred. Cops de vent que l'empenyien. Aviat va caure per no aixecar-se. L'àlbum que duia es va obrir perquè fos atropellat per una bicicleta cega. Abans que el conductor s'aturés per fer alguna cosa inútil mentre, sobrepassant un mur baix, un raïm esplendorós i dolç, propi d'aquell mes, regalava llàgrimes sobre el cos inert.
La dona la va estirar perquè triés una figura, com l'altra vegada. La nena havia escollit una granota i a casa, en caure-li a terra per accident...un feix de bitllets!
Dissabte va començar el setembre amb pluja forta. Gatets morts en un carreró. Les primeres fulles de la decadència tardorenca els mig acotxaven.
Era l'aniversari de la nena. Els bocins d'un ruquet de terrissa li ferien els peus descalços. La dona l'havia pegada, decebuda. I havia fugit amb el drapaire, aquell borratxo esdentegat.
La nena va sortir sota la capa alliberadora d'aigua. Sang i fred. Cops de vent que l'empenyien. Aviat va caure per no aixecar-se. L'àlbum que duia es va obrir perquè fos atropellat per una bicicleta cega. Abans que el conductor s'aturés per fer alguna cosa inútil mentre, sobrepassant un mur baix, un raïm esplendorós i dolç, propi d'aquell mes, regalava llàgrimes sobre el cos inert.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436544 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com