Esmorzar. Buffet Lliure

ESMORZAR: BUFET LLIURE.

ELLA

Es llepa el llavi brut de melmelada de maduixa i es posa una mica vermell. No deixa de parlar, què fa, que tot sovint ve a aquest hotel, per congressos, de la ciutat, del què s'ha de veure, on cal anar... M'ha agradat veure com es llepava els llavis, com la llengua buscava el dolç i l'assaboria. Les seves mans es mouen no gaire de pressa, acompanyant les paraules, i toquen les tovalles, el plat, acaronen la tassa de cafè amb llet. Jo no deixo de mirar-lo, la boca, les mans, els ulls com somriuen, i me n'adono que potser se'm comença a notar el nus que se'm fa a la boca de l'estómac i sobretot, els mugrons que s'estan posant drets per moments, per això em toco una mica la brusa per dissimular, però potser li sembla que m'estic escotant, i ho estic fent.

M'aixeco pensant que aniré a l'habitació i que ell marxarà cap al congrés, i desitjo que pugi a l'ascensor amb mi i ho fa, ha d'anar a buscar la maleta. L'ascensor és petit i no hi ha ningú més, ell fa olor de gel de bany i d'escuma d'afaitar, i jo respiro fons i potser m'acosto massa, perquè tinc els seus ulls a un pam dels meus i la seva boca a tocar de la meva. Tanco els ulls i l'escalfor dels seus llavis en els meus, amb la humitat justa, concentra tot el meu plaer en aquest punt, i mentre la seva llengua entra poc a poc a la meva boca l'olor d'escuma d'afaitar em provoca un desig que recorre tot el cos. Les mans es mouen amb suavitat per la meva esquena, només, i jo toco els seus braços tensos i gairebé els pessigo. Quan s'obren les portes de l'ascensor no fem res més que somriure, i ara dubto si vaig a la meva habitació o si ens quedarem per sempre dins l'ascensor pujant i baixant i buscant-nos els llavis, quan m'agafa la mà i em porta poc a poc cap a la 325, 3a planta.

Encara se sent l'escalfor del vaho de la dutxa i l'olor de gel, que se'm barregen entre el nas i l'estómac. Tornem a besar-nos, xuclant-nos i llepant-nos llengua i llavis, humits però no molls. Les mans van cap els meus pits, per damunt de la brusa i els meus mugrons es deixen acaronar i pessigar. Un, dos, tres botons, i els dits entre els pits, fent cercles al voltant dels mugrons, les mans obertes que els agafen tots dos. Busco el seu cos per sota la camisa i trobo la cintura i els lloms i els llepo i els pessigo i els oloro. Poc a poc vaig obrint les cames sense adonar-me'n, i les seves mans ara busquen per sota la faldilla, les cuixes, els malucs.

L'escalfor i el desig són entre les meves cames però suren per la pell de les mans i per la boca, que ho busquen tot, el coll i la cara, el cos, les cames, i les seves mans boca i llengua es mouen també per tot el meu cos sense aturar-se. Drets, arrepenjats a la porta de l'habitació ens busquem els racons i ens premem l'un contra l'altre, noto el seu membre a la meva panxa i el desitjo més avall, em poso de puntetes, m'enfilo al seu cos ... i s'atura. Sóc allà dreta amb la brusa oberta, sense sostenidors (on deuen ser?) la faldilla arrugada fins a la cintura i ell només em mira i em diu: treu-te les calces. Les faig baixar a poc a poc, em trec també la faldilla i ell segueix els meus moviments amb la mirada, obro més les cames perquè pugui veure-hi bé, no em toca, no es mou, només observa el meu cos, primer els pits i va baixant fins que es concentra just allà, entre les meves cames i es va acostant, buscant amb els ulls, i és com si m'obrís amb les mans, com si hi posés els dits.

Sembla que faci una eternitat que sóc allí, mullada i mirant com em mira, quan sento una veu de dona que diu: o ho fas aviat o hauré de fer-ho jo, i veig la cambrera, morena d'uns vint anys, asseguda al llit amb una tovallola a la mà. No tinc temps d'adonar-me si la mirada de desig de la cambrera és per mi o per ell, quan noto les seves mans al meu cul, la seva boca entre les meves cames, com suaument m'estira a terra i em penetra a poc a poc. El seu membre omple tot el meu cos, i el xuclo, el premo perquè no se'n vagi i les onades de plaer m'acosten cada cop més de pressa a l'orgasme; no t'escorris encara... fem-ho durar, em diu a cau d'orella mentre em llepa. Explotem tots dos junts i em crec que no m'havia passat mai, ja no sé on sóc, veig el sostre, la cambrera, i els seus ulls brillants que em miren.

Som allà a terra, estirats un al costat de l'altre, i sento les passes de la cambrera que se'ns acosta i comença a passar-nos la tovallola pel cos, els meus pits, les seves cames, la meva panxa, el seu coll. Em neteja entre les cames, primer suaument i després prement una mica, cada cop més, just allí on més ho desitjo; em fa girar d'esquena i la tovallola passa entre les meves cames cap el cul i les natges, i no puc fer res més que moure'm amunt i avall notant aquell gruix de roba fregant-me i escorre'm altre cop i cridar de plaer per segona vegada, quan veig el seu membre altre cop dret i gran i com la cambrera l'agafa, el llepa, mou les mans amb delit amunt i avall i com ell s'escorre entre els seus pits.

Quan se'n va, abans de tancar la porta, ens pregunta: Els hi pujo l'esmorzar o aniran al bufet lliure?