ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE VALLDEFLORS. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Santa Maria de Valldeflors era el limit de la sortida que feiem al Pallars jussà el Josep Olivé Escarré i l'Antonio Mora Vergés;Mossén Joan Antoni Mateo García, Rector de la Parròquia ens permetia retratar l'interior i fins ens encenia les llums.









La descripció tècnica explica que és una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. L'interior conserva, malgrat la supressió del cor central de canonges , de l'orgue barroc que arranjava Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 5 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 2 de maig de 1915) l'any 1922, i la destrucció dels retaules durant els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada.



El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.



L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9, s'acabà el campanar, projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 1909), en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.