ESGLÉSIA DEL NATALICI DE LA MARE DE DÉU. CAPÇANES. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Capçanes, advocada a la Nativitat de la Mare de Déu.




Llegia que fou bastida passats els anys d’increment demogràfic del segle XVIII, al cens de 1887 hi havia 1.034 veïns, xifra que suposa el sostre demogràfic de Capçanes, i sembla ser que la seva construcció s’allarga durant 9 anys.

S’aixecava davant de l’església antiga, quins materials foren utilitzats en la nova construcció, hom sufragà les despeses mitjançant l’aplicació d’un impost de 1/20 sobre les collites. Es tancava l’any 2013 amb 415 habitants. La pèrdua d’aquest 59,86, enfront del 80% que registraven poblacions d’aquesta comarca, com la Morera del Montsant, s’explica com a conseqüència de l’orografia del ‘Priorat històric’ por versàtil pel que fa al canvi de conreus.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici de planta rectangular, bastit de maçoneria arrebossada amb reforç de carreu als angles, orientat NO-SE, cobert per teulada a dues vessants. El campanar, als peus, és posterior, d’espadanya. L´element de més interès el constitueix la portalada, a la que hom hi accedeix per una escala. La façana, amb un volum exterior reforçat per carreu als angles, conté la porta, molt malmesa per degradació de la pedra. A sobre, un ull de bou. La porta és en arc de mig punt, flanquejada per dues columnes sobre basa, d’ordre corinti i fusts amb 2 tipus de decoració que suporten un fris sobre el que hi ha una fornícula buida. Sobre la porta un relleu, i a banda i banda de la porta relleus de gerro, infant, ceps i fulles que es repeteixen a l’entorn de la fornícula.

L’interior – on no podíem accedir - llegia que presenta una estructura de tres naus amb creuer no sobresortit, absis poligonal amb capella i sagristia laterals. Robustos pilars separen les naus, amb tres tramades, la primera de les quals és ocupada pel cor. D´ un fris continu arrenca la volta central, de mig punt amb llunetes, en tant que les laterals i el creuer són d’aresta, amb cúpula a la intersecció.

La marxa de les colònies americanes, està en la base de la decadència econòmica que s’ha patit en aquesta comarca – i en més llocs de Catalunya -, i la recuperació NOMÉS serà possible, en la mesura que es sàpiguen diversificar els mercats destinataris de la producció vinícola i/o agrària.

El topònim Capsanes (segle XV) deriva en la interpretació més àmpliament acceptada del llatí caput "cap".

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com