Cercador
ESGLÉSIA DEL CONVENT DEL CARME D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésMei Garcia retratava la façana d’aquesta gran església d'una sola nau, amb vuit altars laterals i capçalera. Adossades a aquesta es troben les sales i cambres destinades a convent.
Exteriorment, l'església de la Mare de Déu del Carme no conserva res de destacable, va ser restaurada a l'època barroca, moment en que es va afegir a l'església una gran capella dedicada al Crist, que corre paral•lela a la nau principal.
El convent va tenir així mateix un bonic claustre, de dos pisos qjue encara es conserva en bon estat, i altres dependències annexes situades al costat dret de la nau de les que resta una gran porta dovellada i una finestra amb guardapols.
A l’interior els altars laterals conserven l'heràldica seguint la línia que va des de la simplicitat de l'any 1569 a la fantasia de 1572. L'únic nobiliari és el dels Collferrer, del que trobava al llibre d’armoria :
Catalán. De Olot. De plata, un monte de sable de dos cimas superado de una herradura de azur, aclarada de plata. [P. Costa, ms]. “En el año 1599, el Rey de España Don Phelipe 2 celebró Cortes en Barcelona en las cuales hizo muchas mercedes y creó muchos caballeros y en esta ocasión fue condecorado Cavallero Donzel Guillermo Collferrer. Leese en el tomo 3 de Feliu, pàg. 241.” [P. Costa, ms].
Catalán. De Olot. p. mr. rigalt. “Estas armas se ven pintadas en el altar mayor de la iglesia del Convento del Carmen de Olot y en otras diferentes partes de la iglesia.” [Ms B-87].
Efectivament a les claus de volta hi ha el patró dels mecenes i elements dels escuts.
L'altar principal és recent, però segueix les línies gòtiques.
Té el cambril de la verge a la part central superior, sota ell hi ha uns relleus amb dos àngels esculpits portant l'escut del Carme. A cada costat hi ha tres fornícules amb escultures de mida natural fetes d'alabastre. Tanquen el conjunt de l'absis quatre grans suports per espelmes que pengen de la volta. Són destacables les pintures realitzades per Jaume Casas Sargatal l'any 1947 a la capella lateral del Crist.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Exteriorment, l'església de la Mare de Déu del Carme no conserva res de destacable, va ser restaurada a l'època barroca, moment en que es va afegir a l'església una gran capella dedicada al Crist, que corre paral•lela a la nau principal.
El convent va tenir així mateix un bonic claustre, de dos pisos qjue encara es conserva en bon estat, i altres dependències annexes situades al costat dret de la nau de les que resta una gran porta dovellada i una finestra amb guardapols.
A l’interior els altars laterals conserven l'heràldica seguint la línia que va des de la simplicitat de l'any 1569 a la fantasia de 1572. L'únic nobiliari és el dels Collferrer, del que trobava al llibre d’armoria :
Catalán. De Olot. De plata, un monte de sable de dos cimas superado de una herradura de azur, aclarada de plata. [P. Costa, ms]. “En el año 1599, el Rey de España Don Phelipe 2 celebró Cortes en Barcelona en las cuales hizo muchas mercedes y creó muchos caballeros y en esta ocasión fue condecorado Cavallero Donzel Guillermo Collferrer. Leese en el tomo 3 de Feliu, pàg. 241.” [P. Costa, ms].
Catalán. De Olot. p. mr. rigalt. “Estas armas se ven pintadas en el altar mayor de la iglesia del Convento del Carmen de Olot y en otras diferentes partes de la iglesia.” [Ms B-87].
Efectivament a les claus de volta hi ha el patró dels mecenes i elements dels escuts.
L'altar principal és recent, però segueix les línies gòtiques.
Té el cambril de la verge a la part central superior, sota ell hi ha uns relleus amb dos àngels esculpits portant l'escut del Carme. A cada costat hi ha tres fornícules amb escultures de mida natural fetes d'alabastre. Tanquen el conjunt de l'absis quatre grans suports per espelmes que pengen de la volta. Són destacables les pintures realitzades per Jaume Casas Sargatal l'any 1947 a la capella lateral del Crist.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431959 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ