Cercador
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAS D’EN BOSCH. CAMBRILS. TARRAGONA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava l’esglesiola coneguda avui com capella del Mas d'en Bosch, i anteriorment església de Santa Maria del Mas d'en Bosch, o església de la Mare de Déu de Vilafortuny, quan al segle XV, a causa de la destrucció del castell i de l'església de Barenys i de Vilafortuny, l'arquebisbe ordenà que de les desferres es bastís l'església del Mas d'Oliver (Mas d'en Bosch), terres endintre. A la clau de l'arc de la porta del fossar, al costat de l'església, hi ha la data 1799 sota una calavera i dues tíbies.
La descripció – quasi telegràfica – ens diu , petita església d'una sola nau amb arcs de pedra, amb coberta de fusta a dues vessants. Absis semicircular amb contraforts. Façana de pedra, amb porta adovellada en arc de mig punt.
En demanaré imatges de l’interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
En el seu fossar hi va ser enterrat l'escriptor Joaquim Roca i Cornet (Barcelona, 6 de febrer de 1804 - Vilafortuny, Cambrils, 1873).
Que fou una de les figures més importants de l’anomenada Escola Apologètica Catalana.
Joaquim Roca i Cornet, publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión (1837-41), continuada per La Civilización (1841-43), on col·laboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Llucià Balmes i Urpià.
La descripció – quasi telegràfica – ens diu , petita església d'una sola nau amb arcs de pedra, amb coberta de fusta a dues vessants. Absis semicircular amb contraforts. Façana de pedra, amb porta adovellada en arc de mig punt.
En demanaré imatges de l’interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
En el seu fossar hi va ser enterrat l'escriptor Joaquim Roca i Cornet (Barcelona, 6 de febrer de 1804 - Vilafortuny, Cambrils, 1873).
Que fou una de les figures més importants de l’anomenada Escola Apologètica Catalana.
Joaquim Roca i Cornet, publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión (1837-41), continuada per La Civilización (1841-43), on col·laboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Llucià Balmes i Urpià.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432585 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ