Cercador
ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ MÀRTIR AL CEMENTIRI DE CASTELLOLÍ. L’ANOIA
Un relat de: Antonio Mora VergésPujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’església de Sant Vicenç Màrtir , bastida a mig pendent entre el castell i l'actual poble, i que en estat de quasi ruïna es troba situada al costat del cementiri.
La descripció tècnica de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau, amb creuer i tres capelles per banda i campanar de torre de base quadrangular.
Tenia retaules de l'època barroca i pintures (les pintures al fresc fetes per un pintor francès que passà ocasionalment pel lloc). Les restes de les pintures encara es poden veure a les capelles laterals i a la planta central: angelets, músics, decoracions en vermell, marró, blau fosc, etc...
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de ka II Republicà, fou destruïda en part l’any 1936, i des d'aleshores fou abandonada.
Era la segona església de Castellolí advocada a Sant Vicenç Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III – València, c. 304), la primera fou la del Castell, i la tercera – i actual parròquia - s’aixecava dins del poble.
El Josep Olivé Escarré no pot als seus 89 anys donar crèdit al que veu i ‘viu’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau, amb creuer i tres capelles per banda i campanar de torre de base quadrangular.
Tenia retaules de l'època barroca i pintures (les pintures al fresc fetes per un pintor francès que passà ocasionalment pel lloc). Les restes de les pintures encara es poden veure a les capelles laterals i a la planta central: angelets, músics, decoracions en vermell, marró, blau fosc, etc...
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de ka II Republicà, fou destruïda en part l’any 1936, i des d'aleshores fou abandonada.
Era la segona església de Castellolí advocada a Sant Vicenç Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III – València, c. 304), la primera fou la del Castell, i la tercera – i actual parròquia - s’aixecava dins del poble.
El Josep Olivé Escarré no pot als seus 89 anys donar crèdit al que veu i ‘viu’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432440 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ