Cercador
ESGLÉSIA DE l’ ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. CASTELL DE CASTELLÓ DE FARFANYA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré damunt del pont, al costat de la escola pública que s’aixecava en els dies de la II República; com a fons de la imatge, es veu l’església del segle XIV situada sobre el tossal del Castell , dedicada a l'Assumpció de Santa Maria, quin interior visitava l’any 1918, el Josep Salvany Blanch.
La descripció ens diu que és un temple d'una sola nau i creuer, amb un absis amb tres finestrals gòtics. Té voltes de canó i apuntades.
L'entrada és una gran portalada gòtica florida, amb els blasons dels seus fundadors i dels Senyors de Castelló, els de Foix, els de Bearn, els Cabrera, i els de Navarra (segle XV). Sobre l'ultima arcada gòtica hi ha vuit florons de filigrana, quatre per banda, rematant amb un gran floró filigranat muntat sobre un repeu horitzontal de pedra. El campanar poligonal està constituït per dos pisos, l'últim més estret i de menys alçada que l'inferior. Està situat al costat de la porta d'entrada. A l'exterior, massissos contraforts sustenten el mur de l’església
Fou construïda mitjançant l'ajut del comte Pere d'Aragó i de Comenge o Pere II d'Urgell (1340 - Balaguer, 1408) comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Entença, d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1348- 1408)
L’església conservava dos retaules de pedra, un dels quals es troba a l'església parroquial de Sant Miquel, així com una pila baptismal i el sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell. La figura central del "Retaule de sant Andreu" es troba al Museu Marès, l’altre , el retaule de Jaume Ferrer I (Escola de Lleida) "La Pietat de Castelló de Farfanya", està avui al Museu de Vic.
Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República, molts objectes provinents de l'església desaparegueren – no per a tothom - i/o foren destruïts.
L’abandó en que es troba el patrimoni històric i/o artístic a Catalunya, fa plorar
En cap moment el REINO DE ESPAÑA ha fet front a les indemnitzacions de guerra.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció ens diu que és un temple d'una sola nau i creuer, amb un absis amb tres finestrals gòtics. Té voltes de canó i apuntades.
L'entrada és una gran portalada gòtica florida, amb els blasons dels seus fundadors i dels Senyors de Castelló, els de Foix, els de Bearn, els Cabrera, i els de Navarra (segle XV). Sobre l'ultima arcada gòtica hi ha vuit florons de filigrana, quatre per banda, rematant amb un gran floró filigranat muntat sobre un repeu horitzontal de pedra. El campanar poligonal està constituït per dos pisos, l'últim més estret i de menys alçada que l'inferior. Està situat al costat de la porta d'entrada. A l'exterior, massissos contraforts sustenten el mur de l’església
Fou construïda mitjançant l'ajut del comte Pere d'Aragó i de Comenge o Pere II d'Urgell (1340 - Balaguer, 1408) comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Entença, d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1348- 1408)
L’església conservava dos retaules de pedra, un dels quals es troba a l'església parroquial de Sant Miquel, així com una pila baptismal i el sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell. La figura central del "Retaule de sant Andreu" es troba al Museu Marès, l’altre , el retaule de Jaume Ferrer I (Escola de Lleida) "La Pietat de Castelló de Farfanya", està avui al Museu de Vic.
Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República, molts objectes provinents de l'església desaparegueren – no per a tothom - i/o foren destruïts.
L’abandó en que es troba el patrimoni històric i/o artístic a Catalunya, fa plorar
En cap moment el REINO DE ESPAÑA ha fet front a les indemnitzacions de guerra.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ