Cercador
Escrivint per tu, arriba l'esperança
Un relat de: abraham- Compartir:
Què sento avui dins meu?
Remors de vent?
Llamps de tempesta?
Vells records,
i nous esquinçaments,
que els homes fan
a uns altres homes.
La gent no entén la gent
i es fan mal i es destrossen.
Dia gris,
la pluja cau monotona,
gota a gota,
lliscant avall
sobre el vidre del balcó,
i una planta enfiladissa
es torça i retorça
arrapant-se amunt,
com si amb les seves flors vermelles
vulgués dir-me: hola!
i fer-me un petó.
Pobre flor!
L'aigua li ha marcit els pètals,
i plora, plora...
igual que jo.
Com sorgit de les entranyes de la terra
ressona un crit;
Vine amb mi!
Sóc la teva poesia.
I travesso oceans i muntanyes,
i escalo i descendeixo,
amb un reviure d'esperança;
frescor de nous aires,
il·lusions de cel.
Ets tu, amor?
L'esquena nua d'una dona.
Ets tu, amor?
De cop arriba la fosca,
la dona es gira,
em mira als ulls...
Ulls foscos i cruels.
No ets tu, amor.
Esclata en mil bocins
el meu cor i descendeixo,
llençant-me ben avall,
el meu cos com ploma
en l'espai...
I de nou, torno a ser aquí,
davant el paper...
Escrivint per tu.
Comentaris
-
descendeixo[Ofensiu]kispar fidu | 19-01-2006
en veure que no ets tu...
Escrivint arriba l'esperança. Escrivint per tu, mil somnis en un tros de full. Pensaments de tu en mil frases d'un poema.
com ens fa patir l'amor... aix...
que vagi bé!
Gemm@ -
llum entre la foscor...[Ofensiu]ROSASP | 18-01-2006
Em dona la sensació que cercant dins nostre la veu de tot plegat, la poesia s'omple de nous significats.
Som la calma i la tempesta, les llums i les tenebres, però l'esperança sempre neix fins i tot del més ínfim brot, valenta i tendrament.
Hi ha somnis i anhels que mai moren, només agafen diverses formes i colors amb cada pas que donem. Sempre s'obren noves llums que acaronen la continua recerca...
Una abraçada que travessi distàncies.
Fins aviat! -
Abrigant anhels[Ofensiu]angie | 18-01-2006
amb les paraules.... això fem els que escrivim, molts cops.
M'ha semblat un poema molt estructurat i amb un comprometre's a no oblidar i m'ha vingut al cap la imatge d'un farer mirant des de l'alçada mentre la llum del far envia senyals.
Un petonàs
angie -
doncs...[Ofensiu]silvia_peratallada | 18-01-2006
ja que ets tan bon negociant, jo crec que li podries demanar al Mai Morirem, que et faci oblidar sentiments com la desilusió, per poder viure amb il·lusions, o bé realitats....
una abraçada -
suposo que m'agradaria[Ofensiu]silvia_peratallada | 18-01-2006
que fos per mi, i també suposo que no ho es... ja no sé per qui escrius, ni què descrius. estic massa perduda.
a nivell de forma és genial.
l´Autor
100 Relats
287 Comentaris
100504 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.
Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.
Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.
Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.
M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:
abraham_lluc@hotmail.com
Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics