Cercador
Trist
Un relat de: abraham- Compartir:
Com la remor del meu cor.
Com la suau lliscada de la ploma
pel sinuós cos de paper.
Com l'exèrcit de notes multicolors.
Com el clam d'un gra de sorra,
sol, per indrets inexplorables.
Com quan la mort cau freda
i, pausadament, moren d'angoixa
les flors del meu trist jardí.
Com un tètric miratge
d'un món somniat, o d'aquell cel
quallat d'estels per sempre més.
Així és aquest poema:
trist, sol
ple de recança
i de solitud;
mort, com jo
i com tothom.
Comentaris
-
Suau[Ofensiu]Fada del bosc | 23-11-2009
És un poema suau, que entra sigilosament, és un poema per moments de tranquilitat, de sol.litud, els millors moments per inspirar-se.
nomès puc dir que m'agrada, que m'hi sento bé lleginte'l. serar que també estic trista..... -
...[Ofensiu]indefinida | 22-11-2009 | Valoració: 10
No m'agraden els diumenges, però haver-te descobert, encara k hagi sigut amb aquest poema trist, me'l ha fet un pèl menys trist a mi,
Et seguiré llegint! -
mentre...[Ofensiu]silvia_peratallada | 21-09-2007
la ploma llisqui, mentre sentis la remor del teu cor...
m'agrada pensar que les flors reviuen.
Un poema sol? no en conec cap d'aquests... aquest mateix en té 99 que li donen la mà, i els milers del teu cap, que també l'acompanyen...
Sol? i qui ha dit que això no sigui una manera com una altra de trobar-se, viu. en aquest món?
Si algú està mort, aquest no ets tu.
kisses -
què dur que ets![Ofensiu]ANEROL | 15-06-2007 | Valoració: 9
simplement m'agrada
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
100 Relats
287 Comentaris
100438 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.
Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.
Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.
Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.
M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:
abraham_lluc@hotmail.com
Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics