Cercador
Escrit per al meu alter ego.
Un relat de: woodpecker- Compartir:
Estimat alter ego,
Se que procures escalfar la glacera que rau dins del meu cor, i que proves fer drecera per fer de la ment la teva llar. Però els teus passos són maldestres, i el teus camins s'han enfangat, has construït un pont amb fusta corcada i un refugi que es més un bivac. Se que t'entestes per sortir de la foscor, i que en cada opció de mostra d'afecte contradius ma reacció, actues de forma precipitada i no trobo cap raonament que el precedeixi, implacable com el sol que cada dia ha d'eixir. Consumeixes part del meu esforç, i proves de treure't el el jou que t'he posat, consideres els meus dubtes oportunitats, i amb les consideracions del meu entorn més proper t'has aliat.
Fas de la ment un camp de batalla on jo tinc la lògica i el pragmatisme com a camarada. T'has armat amb l'axioma de la empirisme humà, i renaixes de cada enderroc com l'au fènix sens cap ploma menys a l'ala, et veig com un reu que riu de la seva fi. Provo de seguir-te el rastre, vull veure't el rostre, has trencat el sostre, però no saps saltar parets.
T'has endinsat en la penombra, duent la lluita al teu terreny, mentre mantinc l'estat d'alerta, noto com algú m'empeny. Has anat creixent, mentre romania tranquil·la, ets amic del vent, no veig la fi de la via, ni la següent parada, no se si estic preparada per entomar un altre xoc.
Però les manetes del rellotge em recodra el pas del temps, el canvi que pateix el meu entorn reafirma que no ho fa lent. Et demano una treva per tu vols prosseguir. Tinc prioritat que demanen atenció, altre cop tanco la porta tot deixant-te en un racó, però s'apodera de mi el temor, noto el batec del teu tambor.
Busco al magatzem el manual d'instruccions, després d'invertir esforços em resigno a acceptar que no n'hi ha per aquestes situacions. He entrat en un cicle d'assaig-error i em desespera, vull trobar la fórmula per fer adormir a la fera.
He trencat el taulell del meu escac i mat, la meva realitat perd credibilitat, nego amb el cap el joc no s'ha acabat, tot just comença, la corda es tensa donant pas al nou combat.
Se que procures escalfar la glacera que rau dins del meu cor, i que proves fer drecera per fer de la ment la teva llar. Però els teus passos són maldestres, i el teus camins s'han enfangat, has construït un pont amb fusta corcada i un refugi que es més un bivac. Se que t'entestes per sortir de la foscor, i que en cada opció de mostra d'afecte contradius ma reacció, actues de forma precipitada i no trobo cap raonament que el precedeixi, implacable com el sol que cada dia ha d'eixir. Consumeixes part del meu esforç, i proves de treure't el el jou que t'he posat, consideres els meus dubtes oportunitats, i amb les consideracions del meu entorn més proper t'has aliat.
Fas de la ment un camp de batalla on jo tinc la lògica i el pragmatisme com a camarada. T'has armat amb l'axioma de la empirisme humà, i renaixes de cada enderroc com l'au fènix sens cap ploma menys a l'ala, et veig com un reu que riu de la seva fi. Provo de seguir-te el rastre, vull veure't el rostre, has trencat el sostre, però no saps saltar parets.
T'has endinsat en la penombra, duent la lluita al teu terreny, mentre mantinc l'estat d'alerta, noto com algú m'empeny. Has anat creixent, mentre romania tranquil·la, ets amic del vent, no veig la fi de la via, ni la següent parada, no se si estic preparada per entomar un altre xoc.
Però les manetes del rellotge em recodra el pas del temps, el canvi que pateix el meu entorn reafirma que no ho fa lent. Et demano una treva per tu vols prosseguir. Tinc prioritat que demanen atenció, altre cop tanco la porta tot deixant-te en un racó, però s'apodera de mi el temor, noto el batec del teu tambor.
Busco al magatzem el manual d'instruccions, després d'invertir esforços em resigno a acceptar que no n'hi ha per aquestes situacions. He entrat en un cicle d'assaig-error i em desespera, vull trobar la fórmula per fer adormir a la fera.
He trencat el taulell del meu escac i mat, la meva realitat perd credibilitat, nego amb el cap el joc no s'ha acabat, tot just comença, la corda es tensa donant pas al nou combat.