Acció i reacció en un error o situació.

Un relat de: woodpecker
He decidit aprendre una cosa,
per no haver-la d'oblidar,
quan la sang bulli pel cos,
has d'aprendre a controlar.
Segur que en passa una de grossa.

Però no has de deixar-te culpar,
ja n'hi ha prou d'hipocresies,
jo també vaig aprendre a lluitar.
N'estic fart de les mentires,
em fa vergonya escoltar.
No fa falta que em crides,
fa temps que et sento clar.

Tu volies un fidel titella,
però et vares topa amb mi.
Vaig vèncer a les pors,
malgrat em recorrin pel cos.

Creies que la força et duria a la fama,
i veus que només m'has encès la flama,
no suporto els teus ideals,
es pot saber perquè tot ha de ser fals?

Has ensopegat dues vegades.
Et vas aixecar sols un cop,
i al segon vas renunciar a les ales.

Vagues lentament pels carrers,
i espantes als xiquets,
quan dia I vents son freds.
Estàs sempre amagat en la penombra,
sembla que hagués d'explotar una bomba.

Ja en començo a estar fart
De tot el paperet de que has fracassat,
t'has mentalitzat que has fet tard.

Vas perdre l'espurna,
I t'has perdut en una duna,
però no has acceptat el culpable,
tu vas ser l'únic glòbuls inflable.

Et van punxa I vas deixar de saber on eres,
Cada cop que et trobo es com si no et conegués.
Sembla que gaudeixis quan em fas mal,
vull que t'adonis que no mes pas igual.

Se que he aprés a ser fred,
però la culpa es meva,
serro ben fort les dents,
tinc el meu braç tens,
duc el puny tancat,
creient que si faig força explotarà el teu cap,
el tens massa corcat

Vaig seguir-te la veta,
per així fer-te content,
però no volia pas sortir perdent.
Creia haver fet la feina neta,
tot just abans de tacar-me les mans

La teva utopia no te fàcil solució,
tens greus problemes d'organització.
Camines cap enrere com els crancs,
busques dreceres pels barrancs,
davallant sempre cap als clots.
I jo diviso l'horitzó escalant per les pedres,
ja no penso seguir les teves dreceres.

Ara procuro no pensar en caure,
si la pedra es soltes, amb tu hauria de romandre
No et penso dir que duus raó,
encara t'ho creuries de debò.

D'amenaça de enganyar-te,
no m'hi penso involucrar,
m'ordenaries d'ajudar-te,
però ja no vull pas davallar.

Si em somiques no t'escoltaré,
jo ja tinc molt clar el que faré.
Fa un temps que em vaig treure la bena,
sols volia analitzar si valia la pena,
però és més còmode viure en un mon fals,
oi? Allà on encara pots controlar els ideals.

Però cada cop et costa més,
queden més tu i menys demés,
la gent fa temps que ja no et gemega
no veus pas que la gent ja no es cega.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer