Cercador
ESCOLA PIA. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésL'any 1835 els Escolapis tornaren a Igualada i s'instal•laren a l'antic convent dels agustins on obriren col•legi el mateix any.
L’any 1905, es fa una reforma promoguda pel pare Rector Pere Villar, que consisteix en l’addició d’una planta més.
Per les seves grans dimensions -ocupa tot un costat de la plaça-, una vegada configurada aquesta, el ritme de les finestres queda interromput pels dos elements del final i per l'element central, format per tres arcades sobre pilastres amb capitells de decoració floral. Aquest darrer, del cos central, és de més alçada i té un remat amb un escut envoltat d'elements vegetals i és coronat per un element de ferro forjat que allotja la campana del rellotge. Dit rellotge de la façana fou muntat pel rellotger Salvador Nadal i Adzet que també va construir el de l'antiga estació dels Ferrocarrils.
L'edifici de l'escola i el de l'església de la Mare de Déu de la Pietat- a la que dedicàvem un article - tenen una façana unitària que dóna a la plaça, projectada per Pau Riera i Galtés, mestre d'obres català l'any 1908.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.
L’any 1905, es fa una reforma promoguda pel pare Rector Pere Villar, que consisteix en l’addició d’una planta més.
Per les seves grans dimensions -ocupa tot un costat de la plaça-, una vegada configurada aquesta, el ritme de les finestres queda interromput pels dos elements del final i per l'element central, format per tres arcades sobre pilastres amb capitells de decoració floral. Aquest darrer, del cos central, és de més alçada i té un remat amb un escut envoltat d'elements vegetals i és coronat per un element de ferro forjat que allotja la campana del rellotge. Dit rellotge de la façana fou muntat pel rellotger Salvador Nadal i Adzet que també va construir el de l'antiga estació dels Ferrocarrils.
L'edifici de l'escola i el de l'església de la Mare de Déu de la Pietat- a la que dedicàvem un article - tenen una façana unitària que dóna a la plaça, projectada per Pau Riera i Galtés, mestre d'obres català l'any 1908.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5434238 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ