Cercador
EPÍLEG AL TREN
Un relat de: andreu sala- Compartir:
Epíleg.
Continuo al vagó.
El Monstre ajagut, atemorit de les pedres.
Recordo un llibre que va ser escrit el 1959 . En la seva versió castellana es titula "LA DOBLE HÉLICE". Un llibre deliciós en molts aspectes. La societat benestant anglesa de la primera meitat del segle XX, la recerca científica, la carrera per ser els primers en publicar el gran descobriment...
Els autors, un anglès i un americà estudiant a Oxford. Francis Crick i James Watson. Van rebre el Premi Nobel de medicina el 1962 juntament amb Maurice Wilkins per la seva espectacular tasca de descobrir, identificar i mostrar al món la doble hèlix que forma el nostre ADN. La cadena de la vida, l'escala de cargol.
Hom pensa que un Premi Nobel de ciència és algú que compren la vida. Que enfilat a les espatlles dels gegants que l'han precedit hi veu veu una mica més enllà que nosaltres...
Recordo una Contra en que van publicar una entrevista al gran Premi Nobel, en James Watson en que reafirmava unes declaracions fetes al Sunday Times en que deia
que es pessimista sobre l'Àfrica perquè les polítiques occidentals es basen en la creença que "la inteligencia de los africanos es como la nuestra, algo que contradicen todas las pruebas efectuadas".
I afegeix :
Negant que "las capacidades intelectuales de pueblos separados en su evolución han tenido que evolucionar de modo idéntico". "El querer considerar un poder igual de la razón como una herencia común de la humanidad no basta para que sea así".
Llavors puc entendre-ho tot.
Si un premi Nobel de medicina, el descobridor de la seqüència de l'ADN, un escriptor i investigador brillant és capaç d'afirmar en una entrevista pública frases d'aquesta càrrega, que en podem esperar de la resta?
Només pedrades.
Em preparo a combatre-les.
Alí.
Comentaris
-
escrius bé[Ofensiu]Endevina'm | 28-10-2009 | Valoració: 9
curiós relat, i l'anterior també.
Escriuràs més relats? -
L'epíleg no m'ha agradat gaire[Ofensiu]Calderer | 12-03-2009
Sempre intento ser sincer en els meus comentaris...sí, exacte, pots témer el pitjor.
L'anterior escrit en el tren em va agradar molt. Aquest final em decep. No per l'argument sinó per l'estructura. Caus en un defecte que alguns anomenen salgarisme.
L'Emili Salgari feia unes novel·les d'acció en les quals, per posar un exemple, els pirates perseguien els herois per la selva i estaven a punt d'atrapar-los quan de sobte passaven pel costat d'un arbre (posem un baobab, no sé si n'hi ha a la selva) i l'escriptor aturava tota l'acció i dedicava un capítol sencer a explicar les característiques de l'arbre, per a que servia, ...al cap de bastantes pàgines de meticulosa descripció acabava el capítol, començava un altre i tornava la persecució.
Els teus textos són diferents, en principi els has penjat com a dos textos independents. Però en la mesura que es poden llegir com una mateixa història caus en el salgarisme. No et diré que el fet no tingui una certa gràcia...acaba de sortir un monstre del terra del tren i el narrador es para a pensar en una contra que va llegir fa mesos...però...ho has fet a propòsit per trencar el ritme de la narració? O t'ha sortit així?
Jo també sóc fan de la contra i també em va sorprendre molt el que deia el Watson.
I per acabar, em vas contestar a l'anterior comentari directament aquí, al teu espai...com normalment no revisito el que ja ha llegit ho he sabut per casualitat. O sigui que si em vols contestar ho fas al fòrum o al meu espai...si ho fas al fòrum podem discutir, polemitzar, barallar-nos...que últimament està molt avorrit.
T'he posat entre els meus favorits o sigui que et seguiré llegint i criticant....tots hem de portar alguna creu en aquesta vida.
Salutacions
Lluís
-
...[Ofensiu]mar - montse assens | 11-03-2009 | Valoració: 10
Bon relat... he viscut mil vegades aquesta sensació de que les persones ens apedreguem a nosaltres mateixos perquè som incapaços de distingir que tots som persones...
M'agrada, tant el primer relat com aquest epíleg.
salutacions
i benvingut a RC
-
...[Ofensiu]mar - montse assens | 11-03-2009 | Valoració: 10
Bon relat... he viscut mil vegades aquesta sensació de que les persones ens apedreguem a nosaltres mateixos perquè som incapaços de distingir que tots som persones...
M'agrada, tant el primer relat com aquest epíleg.
salutacions
i benvingut a RC
Valoració mitja: 9.67