Cercador
Enveja d'un cristià
Un relat de: bonanoti- Compartir:
Em miro el llantió
que crema,ran del sagrari.
M'estimo aquest signe
expressió de tot el meu anhel!
Ell crema nit i dia
i em recorda l'Amor.
Ell em parla de fidelitat eterna
horitzons enllà.
El seu pampallugueix
esvaeïx la meva son,
bò i parlant-me
d'una espera joiosa
des de la dinàmica
de l'efímer i provisional.
La seva flama encesa
m'es signe d'holocaust gratuït,
d'oblació exultant.
Està sol el llantió
i estima ser ignorat;
és encès i il.lumina un camí;
i és testimoni d'una Presència.
Embolcallat en el silenci
Escolta una Paraula.
Em miro el llantió
Que crema, ran del sagrari.
Sóc cristià:
Qui em priva d'envejar
La seva sort?
Comentaris
-
I tant[Ofensiu]L'epicurista Pol | 20-04-2006 | Valoració: 10
Cal estar orgullosos del que creiem, sense barreres ni fronteres, ni vergonyes ni privacions. Ser, realment, aquell qui ets, aquell que ha estat creat com a tal i que viurà per allò que triï.
Avui en dia l'església ha d'acceptar les tendències més renovadores de la seva gent, ha de modernitzar-se i avançar cap a l'horitzó, perquè les lluites del Crist i les revolucionaries no eren tant diferents.
Tot un plaer el poema:
Pol -
res[Ofensiu]Carles Rebassa | 25-11-2005
...
-
cristià[Ofensiu]donablanca | 25-05-2005 | Valoració: 10
un poema amb molt de fervor i un optimisme desbordant. simbólic
Valoració mitja: 10
