Oda a la meva Església

Un relat de: bonanoti

Oh Santa Església de Crist, Església meva estimada !

Burlada, escarnida i perseguida.
I amb raó, car jo en sóc d 'Ella
i li he plantificat a la cara els meus pecats.
I amb raó, perquè sembra benaurances
en terra de llops..

Santa i gloriosa Església. Esplendent i generosa.
De tu ho he rebut tot; més, ja no és possible.
Et venero, t'estimo i et proclamo,
oh santa esposa del Crist !

Engendrat en pecat, m'has regenerat
a les fonts baptismals: doll d'aigua fresca
que em retorna a la innocència.

Camí de la vida, mil vegades
m'he enfangat fins al coll.
I tu, mil vegades m'has cridat a la reconciliació
i a l'abraç del Pare que corre, joiós, vers mi
per a encabir-me l'anell de festa.

De tu he rebut l'Evangeli, Paraula Santa de Déu que salva.
Tu m'has segellat en l'Esperit Sant promès
que transforma la meva essència pecadora
en receptacle acollidor del do del perdó i de l'amor.

De les teves mans verges rebo cada dia el pa i el vi
fets Cos i Sang de Crist; fets u amb mi,
fets do per a la vida.
Que tindré de més al Cel ?

Santa i gloriosa Església, poble de Déu que canta i lloa
tot fent camí vers la Terra Promesa,
l'enyorada casa del Pare
on hi ha lloc sobrer per a tots els caminants
que, fatigats, plorem d'enyor
en aquesta terra alhora tant bella i eixorca.

Oh Santa Església de Crist, Església meva estimada !
Cos místic del meu Senyor i Salvador,nineta mimada dels seus ulls.Esposa tendrament acariciada,delicadament seduïda en els àrids deserts de la contemplació i del silenci.

Oh Santa Església de Crist, Església meva estimada !
ciutat Santa, agombolant , talment lloca gelosa ,
tots els homes i dones de bona voluntat que han estat, són i seran : Devant de tots Maria, mare de Jesús, mare meva entranyable,i els Apòstols, i els màrtirs i els sants d'altar,
i tots els sants del cel i de la terra que no sóm d'altar.

Oh Santa Església de Crist, Església meva estimada !
Vella de dos mil anys, pou d'experiència,
mestre d'humanisme, far potent de la ciència de Déu.
signe d'esperança; dard que apunta al cor del mal.
Venturós herald de la Gran Notícia.
Ambaixada del Cel a la Terra.
Ciutat Santa, abillada com núvia per a l'Espòs que ve.

Oh Santa Església de Crist, Església meva estimada !
Cleda segura on sobren les pastures fresques
que la meva ànima fretura,
fortalesa inexpugnable protegida per l'Estimat.

Oh Santa Església de Crist, Església meva estimada !
Santuari acollidor,talment el ventre de la meva mare,
on m'hi sento còmode, acollit, estimat,mimat, reconegut.

Oh Santa Església de Crist, Església meva estimada !
Pobre de mi si no t'hagués conegut.
Quin àngel bo m'ha posat en el teu camí ?

Oh Santa Església de Crist, Església meva estimada !
Esposa fidel i prostituta alhora.
Assemblea immensa de sants i pecadors
rentats per la sang de l'Anyell.
Encarnada en el món ,
endollada al cel......

Oh Santa Església de Crist, Església meva estimada !







Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    s | 06-09-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat!

  • Excel·lent!!![Ofensiu]
    Haitzirk | 14-01-2007 | Valoració: 10

    Mai havia llegit una poesia a l'Església en catlà original tant bonica! Vostè té el do d'escriure!!!

  • US ENVEJO[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 29-03-2005 | Valoració: 10

    AQUESTA FE, ÉS COM UN MOTOR QUE MAI S'ATURA CAPAÇ DE RECORRER QUALSEVOL CAMÍ.
    MÉS QUE ENVEJAR-VOS US ADMIRO.

  • gràcies,[Ofensiu]
    iong txon | 03-02-2005 | Valoració: 10

    és molt bonic i transmet moltes emocions. Quin goig estimar així la pròpia comunitat.

Valoració mitja: 10