Entre ritme i embolic

Jo somric,
entre ritme i embolic.
Tu escrius,
simplement dius el que vius.
Ella encén,
només diu allò que sent.
Tots plegats,
fem històries del passat.

Qui o què?
Només val doncs el present.
Ben despert,
caminant pel teu desert.
Selva o bosc,
avui ja no hi ha res fosc.
Tot o més,
estimar la vida o res.

Cal parlar,
passejar, també cantar.
Dir el que vols,
potser oposant els pols.
Com si res,
parlo amb ritme, sense estrés.
Aprenent,
a expressar amb sentiment.

Si o no,
és igual,
prefereixo anar descalç.
Sentir els peus,
mans sensibles,
cos o arrels.
Rebuscant,
les paraules van dansant.
Com un joc,
vaig xerrant a poc a poc.

Ja no cal,
ni promeses ni destins.
Mil camins,
amb delicies, somnis fins.
Despertant,
potser també vaig volant.
Estimant,
decidint,
els plaers que vull gaudir.

Ulls oberts,
cor encès,
melodies o concerts.
Un adéu,
deliciós,
a reveure misteriós.
Xic o gran,
el poema va tancant.


Abril 2011