En les terribles hores mortes que constitueixen ma vida

molt bé m'ha encantat de debò, magraden molt els teus poemes són curts però amb molta força, molta intensitat! a veure quan n'escrius més! tinc ganes de llegir-te :)

M'agrada perquè és senzill, i curt, té l'extensió necessària per expressar bé el que sents, aquesta dolçor cap a la persona que estimes i que és ella la que fa que els dies tinguin, com ho diria, un color diferent cada dia, que no siguin monòtons. Que macu que és estar enamorat!

que guay tenir una musa....responsable o irresponsable dels nostres escrits...je je

fantàstic

refugiar-se en una imatge quan les hores són mortes.

Crec que tots ho hem fet alguna vegada. Aixoplugar-nos en el record de la imatge que ens té el cor pres.

Tens molta sensibilitat, i t'expresses molt bé. Continua així!

Salz.

Aquelles hores en que no estàs amb la persona que estimes i te les passes pensant en ella...
És un sentiment preciós. I m'ha agradat molt aquest poema ^^