Cercador
En Grüic
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
En Grüic és un cotxe petit de joguina que té cara i ulls i està content. És de color groc i blau elèctric. Fet per a criaturetes de cap a un any en endavant. Una criatura de vuitanta anys també hi juga, si vol. Cada cop els parents d'en Grüic tenen més acceptació en aquest sector d'edat, bona cosa.
En Grüic és propietat (ningú ni res ha de ser propietat de ningú!) d'en Biel i en Biel l'anomena "gúúic" i fins i tot li cau la bava. Cau sobre la joguina, que no para de somriure. El nen fa córrer en Grüic per tota la casa i per això el cotxet ha explorat sota sofans, sota llits, sota taules i sota faldilles si algú en duu de llargues. Sempre somrient.
En Grüic s'ha fet amic de l'Heligrüic i d'en Motoreta i gaudeixen d'allò més jugant plegats. En Biel els fa estar junts a la motxilla quan el duen al parc. Allà, al sorral, qualsevol aventura és intensa i les tempestes de sorra dels deserts no els arribarien ni a la sola de la sabata. De resultes, es perd en Motoreta. En Biel no ho entoma gaire bé i gairebé li ve una rebequeria. Tossut, vol trobar-lo tant sí com no. La sorra empassa, engoleix, esvorra. I ell és massa petit per saber-ho, per entendre la pèrdua i l'oblit.
Tornant a casa l'Heligrüic, el divertit helicòpter vermell i verd rialler, cau al carrer i no trigarà en ser descobert per ulls d'infant i arreplegat.
En Biel és un mar de llàgrimes. Quina sortida tan tràgica! El seu dol és el primer dol i quin dol!
La mare li acosta en Grüic, el més antic. El primer, també. Encara té sorra enganxada, està força brut i se li estan pelant els ulls i el nas. Però el somriure continua intacte, acompanyant el nen tan com calgui.
En Grüic és propietat (ningú ni res ha de ser propietat de ningú!) d'en Biel i en Biel l'anomena "gúúic" i fins i tot li cau la bava. Cau sobre la joguina, que no para de somriure. El nen fa córrer en Grüic per tota la casa i per això el cotxet ha explorat sota sofans, sota llits, sota taules i sota faldilles si algú en duu de llargues. Sempre somrient.
En Grüic s'ha fet amic de l'Heligrüic i d'en Motoreta i gaudeixen d'allò més jugant plegats. En Biel els fa estar junts a la motxilla quan el duen al parc. Allà, al sorral, qualsevol aventura és intensa i les tempestes de sorra dels deserts no els arribarien ni a la sola de la sabata. De resultes, es perd en Motoreta. En Biel no ho entoma gaire bé i gairebé li ve una rebequeria. Tossut, vol trobar-lo tant sí com no. La sorra empassa, engoleix, esvorra. I ell és massa petit per saber-ho, per entendre la pèrdua i l'oblit.
Tornant a casa l'Heligrüic, el divertit helicòpter vermell i verd rialler, cau al carrer i no trigarà en ser descobert per ulls d'infant i arreplegat.
En Biel és un mar de llàgrimes. Quina sortida tan tràgica! El seu dol és el primer dol i quin dol!
La mare li acosta en Grüic, el més antic. El primer, també. Encara té sorra enganxada, està força brut i se li estan pelant els ulls i el nas. Però el somriure continua intacte, acompanyant el nen tan com calgui.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436569 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com