Cercador
En el teu cos
Un relat de: AtxaEN EL TEU COS
Just allà, en el teu cos
poc a poc, on no importa
on vagis, perquè tot són
mentides i falsedats amb
un gran somriure.
Cos dèbil i aïllat,
que trepitja la sorra mullada
i corre pel camí de l’esperança,
on ella morí tallant el gran
somriure.
Aquest trist paisatge compartiré
amb les aus, que em conduiran
contra el mur del meu destí.
Just allà, en el teu cos
poc a poc, on no importa
on vagis, perquè tot són
mentides i falsedats amb
un gran somriure.
Cos dèbil i aïllat,
que trepitja la sorra mullada
i corre pel camí de l’esperança,
on ella morí tallant el gran
somriure.
Aquest trist paisatge compartiré
amb les aus, que em conduiran
contra el mur del meu destí.
Comentaris
-
Plaer[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 28-04-2018 | Valoració: 10
Breu, profund, colpidor, sensitiu i punyent alhora! Un poema que et deixa en un estat meditatiu de silenci, abstret per la bellesa plàstica dels seus versos. La única cosa que, segons el meu gust, jo hauria posat on dius: "on no importa on vagis" per "on no hi fa res" o "on tan fa on vagis", molt més nostrades aquestes dues darreres formes. Però, tant fa! Perquè el poema en si ja en un plaer de lectura. Salut, Nil.