Cercador
No defugis de mi
Un relat de: Atxa- Compartir:
Ara, defuges de mi
i no entenc per què.
T’he tractat com el vent
a les roques del moll
i com les aus al clar cel marí.
I, defuges de mi per marxar amb
l’or rovellat de supèrbia i engany.
Ara ja res m’importa
ni tan sols saber on estàs
sóc doncs, un home allunyat,
de la raó i els records,
que abans m’alimentaven,
si us plau,no defugis de mi.
i no entenc per què.
T’he tractat com el vent
a les roques del moll
i com les aus al clar cel marí.
I, defuges de mi per marxar amb
l’or rovellat de supèrbia i engany.
Ara ja res m’importa
ni tan sols saber on estàs
sóc doncs, un home allunyat,
de la raó i els records,
que abans m’alimentaven,
si us plau,no defugis de mi.
