Emigrant

No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc regalar-te

Un adèu fins la tornada
Les maletes sense fer
Les sabates descordades
Tres monedes gresquen soles
dins del moneder

No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc recordar-te

Que t´estimo intensament
Amb la mirada als teus ulls
Esculpeixo aquest moment
Tinc tabac per quatre dies
Sis, si els nervis m´ho permeten
i assoleixo el que jo vull

No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc convidar-te

A que facis el viatge
Pujo al tren, mentre em recordes
que jo no porto equipatge
Ultim avís i tanquen portes.
Desde el tren dues paraules
ja no sonen, ja son sordes.

No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc abraçar-te

Per omplir-te de confiança
que el motiu de l´aventura
es per que tinc l´esperança
De tornar amb gran fortuna
d´equilibrar la balança
que fins ara en la misèria
injustament es decanta.

No hi ha temps el tren se´n va
Ni tan sols puc desitjar-te

Que la vida et faci riure
El tren avança, poc a poc
El que vull es sobreviure
Per poguer donar-t´ho tot
Mentre ens creuem la mirada
per ultima vegada,
no voldria penedir-me

No hi ha temps, el tren se´n va
Ni tan sols puc despedir-me.