Embullar

Després d'uns dies anant de corcoll, amb molta feina entre mans, torno a passar pel teu espai... i de seguida m'ha cridat l'atenció aquest títol: "embullar" em sembla una paraula deliciosa! així que aquí em tens, "embullada" entre els teus versos.
I trobo en ells una foscor inicial, "la foscor de persones sense cor", que pot fer sentir mig perduda a qualsevol... però que a tu no t'impedeix imaginar, somiar, estimar.
Ben fet!
Crec que, fins i tot en situacions extremes, no em de perdre aquesta capacitat!
Em permets que t'ofereixi un relat meu? Aquí el tens: Desitjos des de l'obscuritat. Pel que t'he llegit, imagino que entendràs la situació, les sensacions, el desig expressat des de la foscor... o no?

T'envio una abraçada des de lluny, per a què ens apropi una mica,
Unaquimera