Els senyors de la foscor

Un relat de: Joan Grasa
Els senyors de la foscor



Hi va haver èpoques en les que els senyors de la foscor
tenyien de vermell qualsevol vida
que es creuava en el seu camí
i es reien de les mancances dels seus servents
mentre dilapidaven, sense control,
el pa-alleujament de milions de boques famolenques.

Animal sobre dues potes el senyor de la foscor,
la creu sempre estava present
en les seves vestidures i abillaments,
arengues i ensenyances,
i crims que avui anomenaríem de lesa humanitat.

Animal sobre dues potes el seyor de la foscor,
no dubtava de sotmetre fills i esposa,
si no afavorien els seus plans,
a iguals tortures a la seva pell i en el seu ànim
que les que infligia als explotats.

Antigament solien viure més
aquells que eren més forts
o tenien plens d'aliments els seus cellers,
en detriment dels que morien d'inanició.

Avui, llunyana ja aquella barbàrie,
són molts els portadors de la creu
que han canviat l'espasa i el mal d'ull
per la cooperació i l'assistència.
Però també són encara molts
els que, amb la creu al pit i el rebost ple,
segueixen negant-li el pa al famolenc
i explotant al necessitat.

Per desgràcia de la humanitat,
encara són avui molts els senyors de la foscor
que, amagats sota mil màscares,
continuen acarnissant-se amb les penúries del feble.

Quin sacrilegi ..!


Joan Grasa

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer