Prou!

Avui, sense renunciar del tot a la vida ja cremada,
gratificat però també ferit,
i no poques vegades fregant la mort,
la que comporta el buit
i la manca d'alternatives i idees,
a vosaltres,
déus que desespereu a aquells que esperen,
a vosaltres,
déus de la vulgaritat i l'esperpent,
amb el trajecte viscut darrera l'esquena,
el caminat,
i el que encara em queda per caminar,
us dic PROU!..
s'ha acabat!.

Enfonsat encara en el desastre entre dos segles,
encara sabent-me necessitat d'horitzons
que a dia d'avui no albiro,
encara sabent-los inconcrets i confusos,
em desprenc per fi de la vostra influència
i us dic PROU!..
s'ha acabat!.

Res vostre pesarà ja en les decisions que de mi depenguin,
res vostre furtarà en mi ni passions ni emocions noves,
res vostre,
lladres de sentiments i voluntats,
psicòpates del desconcert i la covardia,
déus que desespereu a aquells que esperen,
variarà ja el rumb que esculli la sang,
pols de nou actiu,
meu exclusivament.

A vosaltres,
déus de la impietat,
la impudícia i la inconsciència,
us dic PROU! per i ja per sempre,
eliminant-vos,
a partir d'avui,
del meu passat i del meu destí...

Déus de la por i de l'abisme!
De les meves pors
i dels meus abismes!

Déus del no-res..

Defensors d'universos obscens i salvatges..
Col•leccionistes d'ostatges..

PROU!.. S'ha acabat!.


Joan Grasa