SI M'HAGUÉS POGUT EL SENY

Si m'hagués pogut el seny
hauria deixat menys ferits en el meu camí,
éssers als quals vaig partir en trossos
tan íntims com a vitals
i que, en franca correspondència,
quid pro quo,
van unir després, i per a tota la vida,
la seva agonia a la meva consciència.

Si m'hagués pogut el seny
sempre hauria sabut qui era
i el perill que suposava traspassar
el contorn natural de les siluetes,
de la pròpia i les alienes,
i no hauria estat tan indulgent amb les meves faltes.

Si m'hagués pogut el seny
no serien avui les meves ensopegades caiguda lliure,
sovint desastres,
i en el vèrtex del deliri
no m'hauria cregut fins i tot inassolible.

Si m'hagués pogut el seny
no hauria arriscat tant en els envits
i mai hauria fet de la meva vocació de viure
un ofici.. una cursa..

Simplement,
si m'hagués pogut el seny...,
hauria deixat passar
la vida.

Joan Grasa