Cercador
Déu... captiu o macarró?
Un relat de: Joan Grasa- Compartir:
DÉU.. CAPTIU O MACARRÓ?
Diuen de Déu que és omnipresent
i que és a tot arreu.
A tot arreu menys en les guerres,
la misèria,
en el cos escanyolit
d'un nen famolenc.
Diuen també d'Ell que és omnipotent,
que tot ho pot.
Tot menys que la marginació proliferi
i la mort i l'infermetat
s'encruelin en cosos joves i innocents.
I és probable que així fora.
Que fos omnipresent i que tot ho pogués.
Però després de crear l'univers
alguna cosa va succeir que desconeixem,
potser la història de l'Àngel Caigut
no és com ens la expliquen
i potser no ens ha d'arribar cap Anticrist
perquè és l'Anticrist qui fa segles que ens domina.
Obviant la més que possible circumstància
d'un Déu i un Anticrist inexistents,
donç si així fos cap sentit tindria aquest poema,
millor creure en un Déu condicionat,
captiu d'algú amb més força que Ell,
i esperar al fet que s'alliberi d'aquests lligams.
Descobrir l'existència d'un Déu indolent o macarró
seria tot un escàndol,
submiria als seus fidels en un profund abisme
i el que és pitjor, una autèntica catàstrofe
- pobrets homes de porpra! -
... faria pols les finances de l'església en un tres i no res!
Joan Grasa
Diuen de Déu que és omnipresent
i que és a tot arreu.
A tot arreu menys en les guerres,
la misèria,
en el cos escanyolit
d'un nen famolenc.
Diuen també d'Ell que és omnipotent,
que tot ho pot.
Tot menys que la marginació proliferi
i la mort i l'infermetat
s'encruelin en cosos joves i innocents.
I és probable que així fora.
Que fos omnipresent i que tot ho pogués.
Però després de crear l'univers
alguna cosa va succeir que desconeixem,
potser la història de l'Àngel Caigut
no és com ens la expliquen
i potser no ens ha d'arribar cap Anticrist
perquè és l'Anticrist qui fa segles que ens domina.
Obviant la més que possible circumstància
d'un Déu i un Anticrist inexistents,
donç si així fos cap sentit tindria aquest poema,
millor creure en un Déu condicionat,
captiu d'algú amb més força que Ell,
i esperar al fet que s'alliberi d'aquests lligams.
Descobrir l'existència d'un Déu indolent o macarró
seria tot un escàndol,
submiria als seus fidels en un profund abisme
i el que és pitjor, una autèntica catàstrofe
- pobrets homes de porpra! -
... faria pols les finances de l'església en un tres i no res!
Joan Grasa
Comentaris
-
Ritme i reflexió[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 07-03-2013 | Valoració: 10
Magnífic poema Joan. El ritme que li has donat és molt musical. Cada vers s'emmiralla molt bé amb l'anterior. el llegeixes de dalt a baix i entra suau a l'orella. I les reflexions teològuiques se m'escapen un xic, la veritat, però sí que m'ha agradat la possibilitat de veure un Déu real, feble i possible que els homes han canviat al seu gust. Sigui com sigui, he gaudit molt aquesta lectura. Una forta abraçada.
aleix