ELS PROBLEMES

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Fa temps la Marta era mestra en un col·legi d'ensenyança Mitjana, a vegades és troben i parlem de vells temps. Ella encara troba a faltar els seus estudiants . Diu va ser bon temps i sempre recordarà amb amor els seus deixebles i les seves ensenyances.

La Maria també ho és , era companya seva a l'Institut , i li diu que avui en dia ha canviat molt i que la joventut ja no es el que era abans.

La Marta m'entres desembolica el sucre per posar al cafè interroga a la seva amiga Maria una mica més jove, que li fa pensar tot això.

La Maria agafa el seu cafè, s´el acosta als llavis i veu, mira fixament a la amiga que aquest dia ventós seu a la finestra del bar de mala mort i mirant el vent que rebufa fora i aixeca algun que altre paper li diu.

Mira Marta ara t'explicaré el que em van fer ahir.

Vaig trobar els nois a l'esca-la, anaven com sempre rient i parlant molt fort, alguns es donaven empentes els uns als altres. Les noies agafades de nas al seu mòbil no els feien gaire cas. Al passar al seu costat els vaig dir, que es podien preparar, que de seguida anava a l´aula i que per guanyar temps ja podien posar els primers problemes a la pissarra.

Al entrar no saps pas que hi vaig trobar ?

No diu la Marta, que hi vas trobar ?

Dons mira els problemes que van posar a la pissarra varen ser aquest:

1- Masses exàmens

2- No deixa tenir el mòbil engegat

3- Es massa dura amb tots la Maria

4- Els pares no ens donen prou diners

5- El nòvio ens ha deixat o la xicota

6- Els problemes eren massa difícils i no els he fet

7- En lloc de ser aquí voldria ser a esquiar

8- Si ens suspens els pares ens castigaran

9- No tenim ganes de treballar

10- Suposo que la Maria serà benèvola, davant la nostra broma

I que vas fer , doncs ho vaig llegir atentament, vaig agafar el borrador ho vaig esborrar i no vaig dir res. Vaig començar jo a apuntar els problemes a la pissarra. Saps que et dic Marta, els joves no ni ha ni un pam de net, però saps que et dic Marta?. Jo voldria estar al seu lloc. I totes dues s´han posat a riure i a beure el cafè.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 12-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat autèntic, la joventut sempre ha sigut pel estil

  • cíclic[Ofensiu]
    garbi24 | 12-02-2017 | Valoració: 10

    cada generació ha dit a la que el precedeix: no sé pas que en farem d'aquest jovent.....
    però la societat va endavant, anem continuant i continuarem fent-ho, segurament igual de malament com fins ara.
    El comportament dels joves d'ara no és més que el que se'ls hi ha permès de fer.

  • POBLET | 11-02-2017 | Valoració: 10

    sé exactament si els joves d'avui són diferents dels d'un temps pretèrit, el que et puc assegurar, amiga Montserrat, és que jo des dels balcons de l'acadèmia on vaig cursar el batxillerat no habia escopit mai a les persones que passaven per sota els balcons. Tinc un institut prop de casa i ja no he passat més per la vorera del edifici ja que un dia uns alumnes dels pisos alts es dedicaven a escopir les persones que circulàvem pel carrer, i vaig correr per no ser víctima dels estudiantes grollers...
    Sense comentaris, Montse. Tinc una oda preparada donant la meva opinió sobre el comportament de una gran part del jovent actual.
    Una abraçada
    JOSEP MARIA

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

253 Relats

772 Comentaris

98214 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.