Els pensaments que se'n du l'aire

Els pensaments que se'n du l'aire


Rumors portava l'aire
En aquella comarca
Que sense energia, corria cap a la
Única esperança que hi naixia.


El mar era fosc allí, però
L'amor era dolç, va dir.


Primer vaig cedir,
És a dir,
Res no em va fer patir.


Entre rialles jo passava, desesperada per la
Zona on aquelles mirades m'intimidaven.

No hi ha estones en que no sentis persones
Criticar-ne d'altres quant ploren,
No intento dir que això sigui cert,
Només dic que pot ferir
A la gent que ho rep.