Elogi de la dolenteria

Un relat de: rautortor

Estava convençut que no tenia cap virtut, cap ni una. Però aquest descobriment no era fruit dels anys ni tan sols d’ençà que havia arribat a l’ús de raó. De ben petit li ho havien repetit de totes les maneres hagudes i per haver, tant que va acabar per creure-s’ho. Aquest xiquet és un dimoni, serà dolent com la tinya. Doncs, dit i fet. Per què havia de portar la contrària als pares, mestres i a tanta gent que el coneixia? L’Eusebi, que així es deia, ho tenia ben assumit.

Quant al nom i si filem prim, la denominació no li esqueia el més mínim. D’origen grec, significava justament tot el contrari al que aparentava, és a dir, bon sentiment. De totes maneres, és possible que la dolenteria i els bon sentiments siguin figues de diferent paner.

Que havien trencat els vidres de l’escola, l’Eusebi! Que havien tirat petards a la filla de l’alcalde, que havien robat les maduixes de l’hort del senyor rector, que havien apedregat als gossos de l’estanquer... doncs, l’Eusebi, qui, sinó? Coses que comporta la fama, sigui la que sigui, bona o dolenta. Evidentment, quan a casa li preguntaven per les malifetes, a vegades es posava a plorar i d’altres es quedava callat i sumís davant els càstigs.

I així fou durant alguns anys, fins que arribà al poble un mestre jove. Aviat tot canvià a la seva classe. Es van acabar els càstigs corporals i van sovintejar els diàlegs, primer amb els alumnes i, en última instància, amb els pares. Aquest de seguida s’adonà de les diferents respostes de l’Eusebi davant els correctius. Si plorava, era innocent. I també descobrí una gran virtut en ell, la noblesa. A partir d’aquí l’encaminà cap el desenvolupament d’altres qualitats que el comú de la gent li negava. La creativitat, la intel·ligència, la força de voluntat, la inclinació innata a ajudar els altres.... I li pronosticà un gran futur.

-Que han vingut els germans que, segons diuen, estan posseïts pel dimoni?
-Sí, doctor Eusebi.

Comentaris

  • Bon noi[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 01-01-2020

    Segur q l'Eusebi estava carregat dels bons sentiments q feien honor al seu nom i q el nou mestre va saber descobrir. Una mica belluguet però bon noi devia ser.
    Que tinguem una bona entrada a la nova dècada, Raül! I gràcies pels teus comentaris.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

160 Relats

541 Comentaris

94651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.