Ella

Un relat de: queta

En la foscor vaig veure't,
Però no vaig saber reconèixer-te
Fins que vas mirar-me.
Aleshores els teus ulls van dir-m'ho,
Tu eres qui buscava.

I una vegada observada,
Et vaig témer.
Freda, egoista, inhumana.
No et volia.

Però tu ja t'acostaves,
De res serviria fugir.
Tot i així ho vaig fer,
Vaig córrer fins a aturar-me,
No on volia,
No on ella no hi fos,
Sinó en un lloc on estaves tu.

I ara ni tan sols ella podrà vèncer-me,
Perquè tenint-te amb mi,
Ni tan sols em fa por morir.

Comentaris

  • Camps de Tristor | 25-09-2005 | Valoració: 9

    nose si es biogràfic però aqui d'escrius un sentiment del qual està present en tot humà, normalment.
    Petons!
    Et seguiré llegint ;)

  • Records...[Ofensiu]
    incert1 | 10-07-2005

    El relat és bonic, m'encanta...
    I les dues últimes línies doncs això, em porten records d'un escrit anterior si: "Perquè tenint-te amb mi, Ni tan sols em fa por morir."...
    Segur que ho recordes, per això està escrit...

    Fins aviat queta.

  • felicitats![Ofensiu]
    Perestroika | 09-07-2005 | Valoració: 9

    m'agrada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de queta

queta

17 Relats

54 Comentaris

25529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
"Quan un nen diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en quedin tan poques"

I són aquestes fades i follets i bruixes... les que ens fan més persones!

No deixem de somiar!