Nina de porcellana

i va deixar escapar tantes vegades
el seu somriure....

Aquest poema, s'assembla molt a un relat que vaig intentar escriure fa un any...
I d'alguna manera la protagonista del meu relat, era jo... i d'alguna manera, jo, m'he lligat amb la nina de porcelana del teu poema... bff...
Tant d'embull per dir-te que m'ha agradat el poema!
I que. qui sap, potser un dia d'aquets, m'anim a penjar es meu relat per aquí, perquè conegui a la nina de porcelana, i es fassin companyia.

És un text molt macu que la vritat m'ha fet pensar molt... potser en alguns moments de la vida ho veiem tot tant complicat que ens agradaria ser ninots o nines de porcellana... però llegint el teu text es veu que l'amor i l'amistat només ho tenim nosaltres, i encara que per obtenir-ho s'ha de patir, val la pena.
per cert, el relat que em vas comentar, d'olor a terra cremada, significa que es una olor que et recorda al passat, i que a vegades hagues sigut millor que no tornesin a apareixer.

Vaig a llegir més relats teus. Un peto

Salut Camarada

va ser perquè li faltava l'aire càlid de qui es sent estimat i envoltat de gent. Era delicada, i el temps la va anar esquerdant...
M'ha agradat. Per que en el fons, amaga la imatge de tot allò que acabem oblidant al llarg de la vida...

Petons,

Henry

...aquest poema m'encanta.
Una abraçada,
Nostàlgia.