Ella: preferida, i potser un pel gastada, temàtica

PENSAMENTS DIURNS

El gran astre otorga
tan al viu com al violent
un recomfortant mantell:
somriures i rialles,
complicitats i molta conya;
alegria viva
i en estat pur.

L'amistat, el bell tresor
(amb la rauxa hi ha qui pensa que únic)
fins i tot jo, l'Enamorat,
algun cop ho intuit:
sempre i quan
fos Ella la principal amiga.
Ho intueixo,
ho penso,
m'ho empasso,
algun cop casi ho crec.

Però pel fet de començar la felicitat
igual que el diari viatge del sol
implica un obligat final.

PENSAMENTS NOCTURNS

La lluna ,recelosa,
sempre amagant-nos una cara,
cobreix el món
amb el seu vel blancobscur.
En la por,
però també en la melancolia,
el pedrot ens invaeix la ment
arribant al fons de l'ànima.

És amb la foscor que arriba el silenci
i, amb ell, la reflexió;
massa sovint pessimista
però reflexió al cap i a la fi.
ÉS llavors que descobreixo,
igual que cada nit,
que la fal·lacia de l'amistat
(amistat de naltros, la parella)
té tant d'or
com jo de saviesa.
(mai buscant una burla a l'enunciat).

Així és com cada nit
arribo a una decisió
de pensament ellacèntrica:

"Sempre seré seu,
mai serà meva."