Ella, o poema de la fusta que estimava el foc (2a part i no-última)

Parlar amb qui estimes
sempre és, o casi sempre,
experiència de plaer,
amanida amb un xic de dolor
per enyor al que no es pot tenir.

Però si hi ha gent
que d'aquest plat en fa sexe
jo bé me'l puc menjar
parlant amb ella,
pensant en ella.

Un pessic de dolor
et fa apreciar amb més goig
les dolces estones viscudes.

Somiar en Ella;
el millor homenatge possible.
Somiar el dia utòpic
en que entre els nostres ventres
no hi hauran distàncies.