El tiet de Cervera

Un relat de: robert jaumà
Sempre li havien dit que el seu tiet havia mort d’una angina de pit. Mai li havien explicat la veritat, se l’havien trobat amb la gossa a dins el llit.
Ara que ja té setze anys li han explicat tot amb detalls, i encara li veu la cara a la pobra Laica.
Quina culpa en tenia la pobra gosseta de tenir un amo tarat?
A la gosseta ara la cuida la tieta, i la porta a passejar, mai la deixa tota sola, només quan ella se’n va a treballar.
Des de Lleida han enviat un telegrama certificat, amb les proves de l’autòpsia i paraules de condol. Tota la família en parla del tiet Nicolau.
Els seus fills i la cosina, no en saben res de res, només creuen que aquell home sempre vivia amb estrès.
Els meus pares m’expliquen la mort sobtada d’una nit. Només em venen ganes de riure perquè pobre del tiet, deuria ser una persona freda, si més no poc exerit. Diuen que va ser ventosa, va acabar a l’hospital, amb un exèrcit d’enfermeres i de metges, per poder alliberar el pobre animal. Ai la Laica, ai la tieta, quin pobre home més malalt.


T.I.L.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

robert jaumà

4 Relats

0 Comentaris

1507 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00