Cercador
Anticapitalista vs antidisturbis
Un relat de: robert jaumà- Compartir:
Quan cal treure les pomes podrides del sac. A tots els cossos n’hi ha.
Era militant del partit anticapitalista, però cada dissabte sortia a fer unes copes amb el seu amic antidisturbi. Parlaven de dones, de futbol i de cotxes, un pagava la ronda, l’altre li explicava la seva última ronda.
A la última manifestació van haver de fer veure que no es coneixien. Sabia que aquell dia tocava carregar, i que ell no se’n podia negar. Ja no valien les copes, ja no parlaven de dones...
Carreguem, carreguem...Un cop mal donat el va deixar estirat, sense respiració i amb el crani fracturat...Un company va acabar de rematar-lo. Una trepitjada a la mà.
Pujaren al furgó, sense mirar al seu amic de copes. Ell va deixar de militar, els seus companys sabien la seva manera d’actuar. El van començar a senyalar. Al seu company de copes, només en recorda el tamany de les seves botes.
Era militant del partit anticapitalista, però cada dissabte sortia a fer unes copes amb el seu amic antidisturbi. Parlaven de dones, de futbol i de cotxes, un pagava la ronda, l’altre li explicava la seva última ronda.
A la última manifestació van haver de fer veure que no es coneixien. Sabia que aquell dia tocava carregar, i que ell no se’n podia negar. Ja no valien les copes, ja no parlaven de dones...
Carreguem, carreguem...Un cop mal donat el va deixar estirat, sense respiració i amb el crani fracturat...Un company va acabar de rematar-lo. Una trepitjada a la mà.
Pujaren al furgó, sense mirar al seu amic de copes. Ell va deixar de militar, els seus companys sabien la seva manera d’actuar. El van començar a senyalar. Al seu company de copes, només en recorda el tamany de les seves botes.