Cercador
Alícia i les meravelles del seu món
Un relat de: robert jaumà- Compartir:
Aquella tarda de desembre vas descobrir com t’havies posat tu sol de quatre potes a la galleda. T’havia engollit el forat negre.
Ella no volia problemes, l’estimava però volia una vida normalitzada i la distància cada vegada feia més complicada la relació. Així que van decidir fer vida nova. El que li vindria després ho va anar descobrint amb els dies.
Aquell personatge del que m’havies parlat i que els seus missatges havies ensenyat, s’havia convertit en la teva tortura de tenir-lo cada dia a la feina. De cara a l’exterior es mostrava una persona assenyada, però portava una doble vida amagada rera una pantalla de l’ordinador.
Feia just un any i un mes que es va fer passar per mort i amb la mala sort que tu vas ser una nova de les seves víctimes. S’havia obsessionat per tu. Havia caigut en el seu parany, però des de la comissaria l’estaven seguint.
Sempre seguia els mateixos passos: Bananes, excuses, maltractes i abusos.
La Maria ja t’havia avisat, però tu et pensaves que a tu això no et podia passar. Aquestes coses només surten a les pel·lícules deies.
Era una història que mai t’havia explicat. Ell sempre ho negarà, juga a aquest joc. Fa molts anys que està trist i sol. En David no t’ho va voler explicar. Ara com a periodista ho he hagut de publicar.
No has estat la única, ni estàs sola. Només cal que sàpigues com és i a què juga.
Li costa expressar les coses amb paraules quan té la gent al costat, aquesta part ja me l’havies explicat.
Els missatges que aquella tarda de tardor em vas ensenyar no són coincidències.
L’Afrodita i moltes altres van ser víctimes dels seus enganys. Han passat els anys però encara no ha posat fil a l’agulla. Prefereix jugar a un camí pervers i obsès, poc clar, poc net. No ha après que la gent se l’estima al carrer i que les relacions es fan amb el dia a dia. Que el més bonic d’aquest món és ser sincer.
Prefereix seguir jugant, que demanar perdó, prefereix seguir enganyant que posar-ne solució. Avui calia coratge, demà potser denúncia.
Ja saps que des de que vaig veure la ganivetada a plena llum de carrer ja no m’espanta res. Amb la mort de la meva mare, he après a no callar.
No pateixis, sóc molt feliç i ja saps, i no em cal aquest tipus de gent per viure. Desitjo que tots tinguem molta sort. Avui les campanades a la mort, s’han transformat en campanades d’amor.
Alícia
Ella no volia problemes, l’estimava però volia una vida normalitzada i la distància cada vegada feia més complicada la relació. Així que van decidir fer vida nova. El que li vindria després ho va anar descobrint amb els dies.
Aquell personatge del que m’havies parlat i que els seus missatges havies ensenyat, s’havia convertit en la teva tortura de tenir-lo cada dia a la feina. De cara a l’exterior es mostrava una persona assenyada, però portava una doble vida amagada rera una pantalla de l’ordinador.
Feia just un any i un mes que es va fer passar per mort i amb la mala sort que tu vas ser una nova de les seves víctimes. S’havia obsessionat per tu. Havia caigut en el seu parany, però des de la comissaria l’estaven seguint.
Sempre seguia els mateixos passos: Bananes, excuses, maltractes i abusos.
La Maria ja t’havia avisat, però tu et pensaves que a tu això no et podia passar. Aquestes coses només surten a les pel·lícules deies.
Era una història que mai t’havia explicat. Ell sempre ho negarà, juga a aquest joc. Fa molts anys que està trist i sol. En David no t’ho va voler explicar. Ara com a periodista ho he hagut de publicar.
No has estat la única, ni estàs sola. Només cal que sàpigues com és i a què juga.
Li costa expressar les coses amb paraules quan té la gent al costat, aquesta part ja me l’havies explicat.
Els missatges que aquella tarda de tardor em vas ensenyar no són coincidències.
L’Afrodita i moltes altres van ser víctimes dels seus enganys. Han passat els anys però encara no ha posat fil a l’agulla. Prefereix jugar a un camí pervers i obsès, poc clar, poc net. No ha après que la gent se l’estima al carrer i que les relacions es fan amb el dia a dia. Que el més bonic d’aquest món és ser sincer.
Prefereix seguir jugant, que demanar perdó, prefereix seguir enganyant que posar-ne solució. Avui calia coratge, demà potser denúncia.
Ja saps que des de que vaig veure la ganivetada a plena llum de carrer ja no m’espanta res. Amb la mort de la meva mare, he après a no callar.
No pateixis, sóc molt feliç i ja saps, i no em cal aquest tipus de gent per viure. Desitjo que tots tinguem molta sort. Avui les campanades a la mort, s’han transformat en campanades d’amor.
Alícia