Cercador
El teu temps.
Un relat de: 0Escindida0- Compartir:
Una llàgrima nua s'escau.
Un eixam de sentiments dialoguen.
Clavells desclosos
I el temps que no s'atura.
Un núvol palpable em mira.
Un crit silenciat m'oprimeix.
Sento que no sento
I el temps que no s'atura.
Quelcom em menja sense pausa.
Raijos de sol freds.
Tancada surto...
I el temps que no s'atura.
Rebosada d'allò tangible.
Somriure trencat.
Capsa que no tanca
I el temps que no s'atura.
Una gota d'oceà.
Fotografia trencada.
Es fa llum
I el temps que no s'atura.
I jo, aquí, esperant,
I el temps que m'ofega.
Comentaris
-
hola!![Ofensiu]pieni kuu (aida) | 30-03-2005 | Valoració: 10
m'ha agradat molt com afrontes al poema la pasciència nerviosa d'espera mentre el temps no s'atura, de veritat molt b!! 1 abraçda!
-
Gràcies![Ofensiu]0Escindida0 | 20-02-2005
Gràcies. M'anima molt que us pugui transmetre alguna cosa.
Un petó molt fort i gràcies per donar la teva opinió. -
Molt bé[Ofensiu]hmp_neo | 16-02-2005 | Valoració: 10
Has sapigut transmetre la sensació d'axfixia que et produeix la pasivitat amb la cual el temps avança. Moltes felicitats i bona sort! Segueix així!