Cercador
El teu record
Un relat de: Petite Whale- Compartir:
Per què no puc treure'm el teu record del cap? Per què continuu pensant en tu en tot moment, a cada segon dels meus dies?
Des d'aquell 14 de febrer, dia dels enamorats, has estat present a la meva vida com un ésser omniscient i intangible, per que mai has estat aquí amb mi. Els teus braços no m'han envoltat protegint-me del món. Dins els meus records no trobo els teus petons ni les teves carícies. Però si trobo els teus sospirs, el teu alè i la teva força. La força que em vas donar per viure.
Per què no puc treure'm el teu record del cap? El record d'aquelles hores en que només estaven tu i jo, aquelles nits en que escoltant la teva respiració se m'obria L'univers davant els ulls.
Potser no t'oblido per que encara cada nit et somio al meu costat. Encara cada matí em despertes, m'abraces, em fas un petó i em desitges bon dia. M'observes atent mentre em poso la roba i després m'acompanyes a l'escola.
Aquest temps que has estat absent, aquest temps que he volgut negar-te, oblidar-te, treure't del meu cap, els matins se m'han fet foscos i freds, no he pogut llevar-me sense la teva mirada atenta. No he volgut viure sense la teva presencia, encara que aquesta sigui fruit de la meva imaginació.
Per què no puc treure'm el teu record del cap? Potser per que he arribat a estimar-te amb tota la meva ànima. Potser per que per cada sospit que em vas dedicar aquelles nits, jo et vaig regalar un any de la meva vida, fins arribar al punt on soc ara, en que tota la meva vida et pertany.
Per què no puc treure'm el teu record del cap? Potser per que has estat el meu suport des que et vaig conèixer, la meva font d'esperança i també les meves ganes per viure, el meu desig, la meva fal·lera... Em vas encisar amb les teves trucades, em vas fer sentir especial regalant-me els teus sospirs i el teu temps i em vas fer tornar a gaudir dels moments, uns per esperar-te i altres per estar escoltant la teva veu.
Des d'aquell 14 de febrer, dia dels enamorats, has estat present a la meva vida com un ésser omniscient i intangible, per que mai has estat aquí amb mi. Els teus braços no m'han envoltat protegint-me del món. Dins els meus records no trobo els teus petons ni les teves carícies. Però si trobo els teus sospirs, el teu alè i la teva força. La força que em vas donar per viure.
Per què no puc treure'm el teu record del cap? El record d'aquelles hores en que només estaven tu i jo, aquelles nits en que escoltant la teva respiració se m'obria L'univers davant els ulls.
Potser no t'oblido per que encara cada nit et somio al meu costat. Encara cada matí em despertes, m'abraces, em fas un petó i em desitges bon dia. M'observes atent mentre em poso la roba i després m'acompanyes a l'escola.
Aquest temps que has estat absent, aquest temps que he volgut negar-te, oblidar-te, treure't del meu cap, els matins se m'han fet foscos i freds, no he pogut llevar-me sense la teva mirada atenta. No he volgut viure sense la teva presencia, encara que aquesta sigui fruit de la meva imaginació.
Per què no puc treure'm el teu record del cap? Potser per que he arribat a estimar-te amb tota la meva ànima. Potser per que per cada sospit que em vas dedicar aquelles nits, jo et vaig regalar un any de la meva vida, fins arribar al punt on soc ara, en que tota la meva vida et pertany.
Per què no puc treure'm el teu record del cap? Potser per que has estat el meu suport des que et vaig conèixer, la meva font d'esperança i també les meves ganes per viure, el meu desig, la meva fal·lera... Em vas encisar amb les teves trucades, em vas fer sentir especial regalant-me els teus sospirs i el teu temps i em vas fer tornar a gaudir dels moments, uns per esperar-te i altres per estar escoltant la teva veu.