EL TÀNDEM

Un relat de: MariaM
S’havien conegut al bar, tot prenent-se un cafè, ell, i un trencat, ella. Dir que s’havien conegut, és un pèl exagerat, potser; havien coincidit a la barra i canviat algunes paraules, abans de pujar a les bicis. Ell mostrava unes cames musculades i ella un somriure. Sense dir-s’ho, explícitament, van començar el recorregut junts. Enmig d’un gorg el camí remenava corbes al peu de les muntanyes i, mirant terra endins, l’esclat platejat del riu, pregonava la seva presència entre clarianes intercalades on l’herbei centellejava sota el sol.
Li agradava veure-la somriure. Ell començà a parlar i ho feu amb veu modulada, gronxant-se entre sospirs. Ella va quedar sotmesa, immediatament, a aquell murmuri. Ben aviat, van deixar de preocupar-se pel paisatge, tan sols estaven pendents de la presència de l’altre. Ell destacava en l’art encisador de la paraula, no era vulgar. Ella tenia la sensació de conèixer-lo de sempre. Ella no tenia cap intenció de coquetejar, i no sabia si picar-se per algunes paraules que ell li deia o sentir-se afalagada. Sobtadament, les paraules es perderen enmig de la foscor. La pantalla gegantina s’havia quedat sense imatge, i sobre un fons negre apareixien els títols de crèdit del documental sobre l’esplèndida natura, i el substituí un conjunt que, amb la seva música estrident, els tragué del món en què estaven immersos i els transportà a la realitat sorollosa del gimnàs. Silenciosament, cessà el pedaleig i abandonaren els manillars de les bicis estàtiques. Ell li allargà la mà per ajudar-la, i la conservà sense que ella fes cap gest per desprendre-se’n.
Fa tres anys d’aquella passejada en bici; una bici que per molt que pedalessin, no anava enlloc. Llevat, però, en el seu cas, que els transportà fins el tàndem que ara formen. Van pedalejant, junts, pel camí de la vida que han triat. Saben que anar en tàndem no és fàcil; requereix equilibri i compartir esforços i que, quan un rellenteix, l’altre ha de tirar més del carro.

Comentaris

  • Cert![Ofensiu]
    MariaM | 04-05-2017

    Mar gràcies pel teu comentari. I si, la vida és més fàcil si tens qui pedalegí amb tu. MariaM

  • Mar Soler Duran | 02-05-2017 | Valoració: 10

    Cert!! Pedalar acompanyat a la vida és un dels millors regals que una pot tenir! Un text precios!

  • Quatre cames[Ofensiu]
    MariaM | 21-01-2017

    Les bicis estàtiques em fan riure, van enlloc. D' aquí la idea del tàndem, que celebro que t'hagi agradat. Gràcies Aleix. Maria.

  • Bonic[Ofensiu]
    MariaM | 21-01-2017

    Moltes gràcies. M'alegro que t'hagi agradat. Maria

  • Quatre cames[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Tens raó, pedalejar en un tàndem no és gens fàcil, però un cop t'hi poses vas fent millor del que et penses. La vida és més senzilla del que sembla. I el teu relat m'ha sorprès positivament, amb aquest canvi d'escenari, de la pantalla bucòlica a la realitat. I el contrasentit de la bicicleta estàtica està molt ben vist. que m'ha agradat molt, Maria! Una abraçada.

    Aleix

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-01-2017 | Valoració: 10

    Un bon relat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: