El so dels fusells quan cauen. (Poder)

Un relat de: Jere Soler G

Es començà a sentir un so com de cassoles. De primeres lleu, com l'esquellot d'un bou; després l'esquellot es multiplicà, i s'abillà de rialles nervioses, i del soroll estrany i inaudit dels fusells caient a terra. I s'alçà un bosc de braços amb els palmells oberts, tulipes fosques i esprimatxades aquí i enllà de les trinxeres. I algun oficial s'esgargamellà davant la visió impossible del poder llençat, de la potència humiliada, de la fúria rebutjada pels guerrers. Sonà algun tret de ràbia, engegat cap als núvols pels qui percebien com la por deixava de ser l'arma amb què controlaven les tropes, i com el terror els esdevenia un paràsit arrapat al cor que els revelava la seva incòmode i innegable feblesa.
I l'infern polsós del desert esdevingué un estrany campament d'homes espantats, que tot just acabaven de dir prou. Alguns començaven a caminar cap a casa; d'altres, s'abraçaven o s'agrupaven en rotllanes cantant o fent broma.
-¿De què serveix matar si morirem abrasats per qualsevol merda química? -el missatge havia aparegut en totes les llengües a cadascun dels ordinadors portàtils amb què s'havia equipat els soldats per entrar en combat -. ¿Si tots abandonem la guerra... qui ens dispararà? Que s'esbatussin els poderosos. Que es matin els qui lluiten en nom d'un o d'altre Déu. Nosaltres repiquem la cantimplora, llencem les armes, i alcem les mans, que encara les tenim!
De primeres, feia l'efecte de ser un d'aquells missatges encadenats que tothom esborra, o tal vegada l'estratègia de l'enemic per despistar l'oponent; però algú s'adonà que de més enllà de les línies de foc, arribava un clasc buit. I aquest algú, cansat i decebut, prengué la difícil decisió d'arriscar-se a morir d'una altra manera que no fos matant.
I se li van afegir.
I la notícia s'escampà veloç, com ho fa tot allò que es pretén silenciar. I a tots els fronts de guerra, el poder absolut dels generals es féu fonedís com l'esclavatge dels indiferents quan deixen de ser-ho.

Comentaris

  • Ja t'he dit...[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 31-01-2008 | Valoració: 10

    ... que m'ha semblat brutal.

    En Xavier Valeri diu que no pot passar, i té raó.

    Però el relat té un pòsit de faula utòpica que m'encanta.

    Profundament pacifista, un petit Johnny agafà el seu fusell (si em permets la comparació per associació de temes) relataire.

    Sergi

  • (...)[Ofensiu]
    Bufanuvols | 08-12-2006

    Si jo fos fusell mataria la guerra...
    (Eugeni Segarra)

    Bufanuvols

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

177 Relats

781 Comentaris

225698 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant; i estic una mica més diversificat.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

I un altre de curts:

... CURTS

També tinc un blog que està a punt de fer deu anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA


I pel que fa als relats escrits per aquí, et puc recomanar:

... : Conte vienès

... : Mort del Sol

... : Ben endins de tots dos

... : La noia de la residència de les muntanyes