el so de les carícies

miro l'entorn que m'envolta
i busco...
sense saber que trobar
surrealista,
els meus ulls es belluguen
amb mirades estranyades
buscant quelcom conegut,
el meu cos despren la suor
de la por,
sense control,
en un món massa gran,
la respiració,
els gemecs,
m'acosto a un cos desconegut,
posat pel destí,
amb la timidesa
d'un infant,
amb la tendresa,
de qui desitja ser estimat,
de qui busca un recó petit,
dins la disbauxa dels temps,
doncs, les mans s'agafen,
i el silenci escolta,
quan la nit es fa fosca,
i juguem a perdre'ns,
molt més lluny dels sentits
i dels sorolls
i paraules somortes,
tant sols vull escoltar
el so
de les carícies