El sentiment més fort de tots

Un relat de: Piratabcn

El sentiment més fort de tots

he tocat fons i ja no puc seguir vivint aixi noto

com la meva vida se'n va de mica en mica en va

costant de respirar el meu cor en va deixant de

bategar no vull ni tindré que pensar en estimar

una altra noia que no siguis tu aquest es el

sentiment que sempre portaré dintre meu fins

la fi de la meva vida

Comentaris

  • home...[Ofensiu]
    AnNna | 09-08-2006

    primerament, no sé què hi fa posat en vers, quan els versos no tenen solta ni volta... quedaria millor en prosa, clar que després s'hauria de decorar una mica...

    hi ha gent que creu que per posar-ho en forma de versos ja és poesia... i et dic que no, eeh... s'ha de vestir... i encara que vulguis ser simplista, no ho sé...

    [que et dic això quan el meu últim poema és així parida, però bueno, que n'he llegit uns quants de teus... i... no ho sé...]


    Hi he trobat algunes coses:

    "aixi" amb accent --> així
    "en va costant" seria ---> eM va costant
    igual que "el meu cor en va deixant" ----> "eM va deixant"
    "tindré que" ---> TENIR QUE és HAVER DE.
    "es" amb accent... ---> és


    I... per què no hi ha en tot el poema ni un sol punt ni una sola coma? No coneixes els signes de puntuació? Mira, t'estan cridant! [ei, Pirata, som els signes de puntuació, i existim, eeeh!!!]


    aiix...


    res més, que he vist que tenies un comentari i volia deixar-hi petjada...


    hi ha molt a millorar... espero que no t'ho prenguis malament...


    petons!