El sender de la mirada

Subtilment, intento endinsar-me
dins el camí de mel dels teus ulls,
fascinada per la seva dolçor
i atreta pel seu aroma.

Milers de sols i llunes han passat
fins arribar-me a trobar immersa
dins el curs de la teva mirada
recoberta de lluites i tendreses.

Intento arribar al fons,
allà on tan sols tu hi habites
en mig de la penombra
però buscant sempre la claror.

La llum que, malgrat la espessa boira,
et fa aixecar el cap i bellugar les cames
per anar seguint, un a un,
els viaranys de la teva existència.

Et sents incomprès,
traït, feixuc i malalt,
carregat de ferits orgulls
farcits de encobertes gelosies.

Monstres esgarrifosos t'envaeixen
sense cap mena de compassió,
a l'hora que truquen a la porta
els maleïts sentiments de culpabilitat.

Compungit, sents que fas mal
als que tens al teu costat
però malauradament,
te n'adones massa tard.

Qüestiones, un cop més,
la teva existència junt amb la teva actitud,
torna la lluita tractant d'esbrinar
el per què de la teva positura.

Busques, infructuosament la raó,
aquella que, es dóna a qui no la té;
doncs pensant-ho bé, la deus tenir sovint,
perquè, quasi bé mai ningú te la dona.

Vius submergit en l'etern dubte, ets tu realment?
o ets tan sols una mena d'artificial conseqüència
nascuda mitjançant una magistral barreja de pocions
que fan de tu un ésser distint i novell?

Pensaments que, sense pausa ni permís,
deambulen constantment pel teu interior
sacsejant el poc o molt que queda
de la teva malferida integritat.

Dius que sols la mare et comprenia
si aquest pensament et reconforta, continua pensant així,
més, les mares no comprenen, tan sols estimen sense fi
i no esperen recompensa ni del fill ni del marit.

Intento, cada dia, apropar-me més a tu,
I, saps una cosa? Jo no et vull comprendre,
tan sols estimar-te i tornar-te a estimar
fins a guarir una a una les teves ferides.

Deixa'm, tan sols, penetrar suaument
dins el camí de la teva mirada
i banyar-me amb la seva mel
per compartir plegats la seva exquisida dolcesa.