EL SABOR DE LA TEUA ESSÈNCIA

No estàs pròxim però en la distància que recorre la llunyania inesquivable, el teu sabor roman perpetu.
Els besos que la teua llengua pernocta en la meua, la saliva que deixen en els meus llavis cada vegada que els subjuguen, l'oscil·lació humida que enllaça les nostres boques no són l'únic sabor a tu que deixes al meu record
També la teua essència blanca és única i distinta, irrepetible en la seua densitat, anunciada en la pell del teu sexe anhelat.
El sabor del teu semen és agredolç, de vegades s'acosta a un sabor de mescladissa d'espècies.
En els primers moments, quan comença a inundar la meua boca, la textura del teu semen és recognosciblement densa.
Després de mesclar-se amb la meua saliva, també espessa perquè el desig la multiplica, es diluïx en una mesura suficient com per a banyar el meu paladar i els laterals de la meua boca però no dissoldre's en ells, sinó romandre.
Sentir el teu sabor en la meua boca, mentre la meua llengua, insisteix a recórrer el teu penis amb moviments ascendents i descendents i percep el bategar del seu interior, és un plaer que transcendix a la luxúria. El teu sabor creix al compàs que el teu semen emergix de tu.
Creix el gust de la meua boca.
Creix l'excitació de la meua llengua, desitjosa de comprendre't.
Creix el desig per que inundes els meus llavis, la meua llengua, la meua gola.

El teu sabor m'ompli la boca.
L'ocupa amb la plenitud que únicament el desig genera quan la fam i la set d'un cos s'han convertit en necessitat irremeiable.
Hi ha vegades que l'ocupa de tal manera que no cap la meua saliva en ella perquè la teua bromera s'allibera com una crescuda que es desborda impetuosament.
Quan gemeques, quasi al final de la teua ejaculació, i sembla que el teu sexe ha quedat buit, nou semen se suscita per a ser realitat humida en l'interior de la meua boca.
És un líquid menys dens, amb un sabor més neutre. És l'aigua del teu interior més intern, de l'extrem més secret de la teua recòndita essència. Ets tu. És el signe inequívoc de què ets tu mateix, sense fronteres.
Eixa part de la teua essència és la que absorbisc i bec, delectant-me amb més passió, amb més tendresa.
És la part de tu que no respon a l'estímul real de la meua boca sinó a la voluntat del teu sexe per donar-se a mi quan no s'espera, allunyat d'un acte reflexe. El teu penis excitat s'allibera del desig i es transforma en aigua blanca de presència passatgera, subtil saba que fertilitza la meua llengua i m'estremix.
Eixe últim semen que jo bec subjugada és tan valuós com l'aigua que bevem quan la set ja esta saciada.
Secretament demore el moment d'ingerir la teua essència fins al minut en què la meua respiració ho exigix. Ho demore perquè sentir que estàs en la meua boca, fora del temps i el lloc, fora del món, és sentir-te meu, més enllà de la possessió carnal.
Quan entres amb el teu semen en el meu interior i succeïxes en la meua gola, cobrisc el teu penis amb besos minúsculs i recórrec amb la suavitat que sóc capaç la pell que el rodeja, la seua base, el seu inici, el fil de carn que circumda la seua pell enrogida.
Em recree en el teu sexe per a fer que el teu plaer no desaparega i es prolongue, per a intentar que la meua tendresa arribe a ell i el trànsit de l'erecció a la calma siga tan plaent com l'acte mateix en què et dónes, em dónes el teu semen més intern, la teua essència íntima i secreta, com un acte de generositat i lascívia incomparable.
Tu em saps a tu.
En esta nit en calma, el record del teu sabor ocupa també el sabor de la meua boca.